Un home sol i equivocat
No coneixerem mai la veritat, però m’agradaria saber si, després dels seus 64 minuts d’exposició mediàtica, aquell a qui Emilio Butragueño va qualificar com "l’ésser superior" va tenir un moment per parar el motor, fer autocrítica i pensar que es va equivocar en la forma i en el contingut. La roda de premsa va ser innecessària i hauria pogut substituir-la per una nota informativa emesa des de la web del club anunciant la convocatòria d’eleccions. I punt.
I afirmo que en la vida s’ha de tenir un amic de màxima confiança, algú a qui li permetis, en les bones i en les males, que et confessi veritats incòmodes i sigui capaç de dir-te: "Para, frena, no ho facis, o per aquí no vas bé". Ignoro si en té i desconec si algun dels seus 19 directius ho van fer. Per això crec que Florentino està sol.
La seva última roda de premsa va ser l’any 2015, però la seva última compareixença en un mitjà va ser l’abril del 2021, quan va presentar al món la seva proposta per al naixement de la Superlliga Europea. Aquella presentació havia d’haver estat a l’altura d’una nova competició continental i oberta a totes les preguntes possibles, i no segellar-la a les 12 de la nit en un programa d’esports. Es va equivocar.
En la compareixença de dimarts va dir l’expressió "em cago en ton pare", referint-se a un amic que li parlava de la seva inexistent malaltia. ¿Algú s’imagina Obama en un acte amb aquesta expressió? Florentino Pérez no va tenir la gestió més apropiada: parlant a dos pams del micròfon, consultant el mòbil regularment, removent papers cada dos per tres i tallant cada periodista als tres segons de cada pregunta.
Quan vaig ser director de la revista Don Balón (2004-2006) em van convidar al dinar de Nadal del club. A les postres, Florentino va saludar taula a taula tots els periodistes. Quan em va tocar el torn, em va dir: "Home, Don Balón, la seva revista no està gaire a favor del Reial Madrid". Li vaig contestar: "Bé, president, nosaltres pensem que la nostra línia és la coherent, però si vol ho parlem". Em va donar la mà, sense mirar-me, i va marxar. Es va equivocar.
Al marge de colors i de persones, cada dia resulta més necessària una comunicació corporativa impecable, des d’una empresa, des d’un club o des d’una institució. I Florentino va perpetrar una masterclass de tot del que un directiu no pot (o no ha de) transmetre als qui l’escolten. Sí: es va equivocar.
