Alba Brunet torna a ‘Sueños de libertad’: «Pot ser que els fans s’enfadin amb la Fina. Torna molt diferent»

–En l’avançament s’ha vist que el retrobament entre la Fina i la Marta és molt emotiu.

Moltíssim. És un retrobament molt esperat per totes dues. Ja s’ha avançat que es fonen en un petó tot just veure’s, així que arrenquem des d’allà. A partir d’aquell moment anirem descobrint en quines circumstàncies torna la Fina i com es reconstrueix aquesta història.

–El retrobament ha sigut emotiu per al seu personatge, però imagino que també ho ha sigut per a vostè.

Molt. Ha sigut la tornada a la feina després de ser mare, a poder fer les coses des d’un lloc diferent, tornar a sentir-me independent professionalment i comprovar que puc conciliar. Està sent un procés molt fàcil i dono gràcies cada dia que estigui resultant així. Va ser superespecial tornar a gravar amb la Marta després de tot el que ha passat, agafar-nos amb més ganes tant les actrius com els personatges… Està sent molt cansat, però també molt bonic i molt feliç.

–La Marta ho va passar molt malament quan la Fina se’n va anar: va caure en l’alcohol i ha intentat refer la seva vida amb la Chloé. ¿Ara continuaran tenint molts impediments per consolidar el seu amor?

L’impediment més gran ara és el pas del temps i tot el que els ha passat en aquest període que les ha modificat a les dues. La Marta ha tingut la Chloé, però no han pogut acabar de formalitzar una relació ni estar bé del tot per l’ombra i el fantasma de la Fina, que sempre ha estat al mig. I la Fina, només pel fet d’haver estat aquell temps fora amb totes les coses bones i dolentes que li han pogut passar, també torna molt diferent.

–¿Veurem llavors noves facetes de la Fina?

L’essència continua sent la mateixa, perquè el personatge és el mateix, però ha crescut moltíssim. Ha viscut coses molt difícils i altres de meravelloses. Torna amb les idees molt clares.

–I amb canvi de ‘look’ inclòs.

Sí [diu rient]. Jo crec que era important fer un canvi de ‘look’ així de radical. Moltes vegades, quan ens passen coses grosses, el primer que fem és tallar-nos els cabells. És com el primer senyal d’un canvi d’etapa. Va ser una decisió conjunta entre la productora i jo.

–Quan se’n va anar de la sèrie, ¿sabia que seria una sortida temporal o pensava que no hi tornaria?

Sempre va estar oberta la possibilitat de tornar-hi. Jo tenia moltes ganes de reincorporar-me després de ser mare i aquest és un projecte en què em sento feliç i a gust. Era tornar a casa, a un espai segur, la millor manera de reincorporar-me al món laboral. Després han de quadrar moltes coses, però van quadrar.

–En aquests mesos, a part de felicitacions per l’arribada del seu fill, ¿ha rebut també molts missatges dels fans demanant que torni?

Una barbaritat. Molts més dels que soc capaç de processar, perquè al final miro les xarxes socials una mica per sobre. He rebut molts missatges d’afecte, amb moltes ganes que la Fina tornés a revolucionar-ho tot. I això passarà: no arribarà i es mantindrà la calma. Jo sé que la gent espera que la Fina torni, però avanço que no tot seran roses i felicitat, sinó que és molt possible que aquest canvi i aquesta revolució amb què arriba pugui generar alguna contradicció a l’espectador que vol el personatge.

–¿Creu que la Marta i la Fina podran viure la seva relació obertament?

A l’Espanya en què estan, no. Ja ho viuen una mica obertament en el seu entorn més pròxim, però de cara al món és complicat. Haurien d’anar-se’n fora. Continua sent una relació prohibida, i aquest conflicte és part essencial de la trama.

–¿S’esperava el fenomen que ha generat la parella, les #Mafin?

No a aquest nivell. Suposo que al tenir el precedent de #Luimelia [la parella lesbiana d’‘Amar es para siempre’, que va tenir fins i tot el seu ‘spin-off’] i veure que érem una mica la continuació d’aquest ‘shippeo’, podria haver-ho intuït, però jo mai em vaig generar expectatives. Vam fer la nostra feina el millor que sabíem i podíem, independentment de la repercussió que tingués. Després la recepció va ser magnífica. Que la gent hagi tingut la paciència d’esperar tot aquest temps que he estat fora i continuï pendent de la tornada és el veritable èxit de la història que estem explicant.

–Durant la seva absència, i entre bolquers i biberons, ¿ha pogut seguir la sèrie?

La veritat és que necessitava desconnectar. Sempre estàs una mica al dia perquè et mantens en contacte amb els companys, però si a les quatre de la tarda podia fer una migdiada per compensar les poques hores que dormia, ho feia. Però sí que he estat veient el que posaven a les xarxes.

–Ha compartit a les xarxes imatges al ‘set’ amb el seu nadó, el Rai. ¿L’acompanya molt al plató?

Ho hem anat adaptant segons les necessitats. Al principi tenia quatre o cinc mesos, prenia el pit i m’anava millor que fos a prop. Allà ha entrat el paper del pare, que ha estat acompanyant-nos en aquest procés de conciliació de manera brillant. Ara que ja menja sòlids i estem en el moment de l’afecció a la mare, continuem buscant la manera que estigui el millor possible. Evidentment sempre està en bones mans i intentem gestionar-ho perquè les seves necessitats estiguin sempre cobertes i que la gestió de la separació per als dies que jo estic treballant sigui el més suportable possible.

–¿Què ha suposat ‘Sueños de libertad’ en la seva carrera?

Un creixement enorme, personal i artístic. És un projecte a llarg termini en què el personatge evoluciona i tu també. Cada dia intento treballar una cosa nova, millorar. Aquesta inquietud em manté molt viva com a actriu.

–¿No és també un plus l’estabilitat que aporta una sèrie diària que funciona tan bé d’audiència?

És clar. En una professió tan complicada, tenir una feina estable en un equip que funciona i en la qual et sents a gust és un regal. És un ritme intens, però és meravellós. Jo soc feliç aquí, però si arriben altres coses també estaré encantada.

–¿Potser a Barcelona, on vivia abans de començar a ‘Sueños de libertad’?

Estem sempre agafant avions i trens. La nostra vida ara mateix està repartida entre Mallorca, Madrid i Barcelona. Intentem minimitzar els trajectes, però forma part de la nostra realitat, ens movem segons podem pel pla de rodatge i els treballs que tenim. Tinc la sensació que, al ser els dos actors, la nostra vida serà una mica així. Al final, la casa del Rai és on siguin els seus pares, el que necessita és estar amb nosaltres i que li donem una presència activa i de qualitat. De vegades sento culpa per tant moviment, però el veig tan feliç i sociable que penso que està tot bé.

–Fa bastant temps que interpreta la Fina. ¿Li deixen proposar coses sobre el personatge?

Sí, sempre. Pel que fa a trama és més complicat, però al ‘set’ les propostes s’escolten molt. Els directors coneixen molt la història i els personatges, però els qui els tenim al cap constantment som nosaltres.

Notícies relacionades

Eurovisió per YouTube

Una etapa de ‘La travessa’, ‘Crims’ i un cara a cara Xavi Valls-Gerard Romero: els programes de 3Cat ocuparan Montjuïc

–¿Què poden esperar els fans de #Mafin en aquesta nova etapa?

El més segur és que pot ser que s’enfadin amb la Fina en algun moment. A mi m’ha vingut molt de gust encarar el retorn de la Fina amb les decisions que pren des d’un lloc tan humà. Pot ser que els personatges no sempre prenguin les decisions correctes o volgudes per l’audiència, perquè és humà equivocar-se i, de vegades, reaccionar malament, no ser empàtic o no fer les coses que s’espera que s’haurien de fer. Així que entenc que s’enfadin, però espero que intentin fer també aquesta altra lectura.