Juno House llança (In)visibles, el seu projecte més ambiciós
El club privat femení, fundat el 2022, obre una nova etapa amb una iniciativa que vol contribuir a donar projecció a dones que són referents tant en l’àmbit institucional com empresarial.
Quatre anys, 600 sòcies, unes 60 empreses adherides i una gala plena de representants institucionals, directius i grans companyies. El club privat barceloní Juno House, orientat a dones professionals, va començar ahir a Barcelona una nova etapa amb la presentació d’(In)visibles, el projecte amb el qual busca guanyar influència més enllà de la seva comunitat de sòcies i reforçar el seu paper dins de l’ecosistema empresarial i social.
La cita, celebrada en format sopar, va comptar amb la presència de figures com la ministra d’Inclusió i portaveu del Govern, Elma Saiz; la segona tinenta d’alcaldia de Barcelona, Maria Eugènia Gay; la secretària general del Departament de la Presidència de la Generalitat, Eva Giménez; la secretària de Feminismes, Yolanda Ferrer, i representants de l’àmbit empresarial i mediàtic, com la directora general d’EL PERIÓDICO, Mabel Mas.
Amb el suport de companyies com Under Armour, Logitech i Andbank, i la col·laboració d’organitzacions com PIMEC, SpainCap, Foment del Treball, Norrsken o algunes de les entitats vinculades a l’impuls del talent i el lideratge femení –entre les quals, WPO, Institut Més Dones o el programa Lidera de l’Ajuntament de Barcelona– Juno House va presentar així una iniciativa que pretén identificar i donar visibilitat a dones amb trajectòries consolidades que, malgrat el seu impacte en l’economia, l’empresa o la cultura, encara no compten amb una exposició pública conforme a la seva influència.
"Hem anat a moltes coses i hem après molt en aquest camí", explica Beatriz de Vicente, CEO de l’entitat. "El repte continua sent el mateix, fins i tot empitjora, perquè les xifres retrocedeixen", afegeix la directiva, amb l’informe Women in Business 2026 de Grant Thornton al cap. El document situa en el 18,5% la presència de dones en llocs de CEO a Espanya, deu punts menys que fa tres anys, i en el 3,5% el percentatge de presidentes de companyia. "Estem, segons el mateix informe, en nivells similars al 2018", remarca Vicente.
En la pràctica, (In)visibles es concreta en un cicle d’activitats que s’estendrà des d’aquest maig al novembre. Es tracta de trobades reduïdes, pensades per a unes 30 persones, amb l’objectiu de "fomentar converses directes i de valor", explica De Vicente. Un factor important és que no fa falta ser sòcia del club per acudir a aquestes activitats, sinó que un comitè assessor seleccionarà els perfils, prioritzant "l’impacte, la trajectòria i el potencial d’influència, independentment del nivell d’exposició prèvia", i donant-hi accés a través de la compra d’una entrada.
Exemples concretes d’aquests perfils els van brindar ahir 10 dones, amb perfils de gran recorregut com Anna Gener, CEO de Savills Barcelona; la periodista i presentadora de TV3 Helena Garcia Melero; la doctora Elvira Bisbe, primera metge a presidir el Col·legi de Metges de Barcelona, o Patricia Ayma, biotecnòloga i presidenta de Benviro, guardonada el 2026 amb el Premi Princesa de Girona.
Aquestes dones van agafar el relleu entre elles presentant la seva biografia amb discursos que van emocionar més d’un assistent. Completaven la llista d’(In)visibles Mar Alarcón, founding partner de Moodin Policy; Astrid Altadill, fundadora de This is Odd; Carla Clarà, corporate brand operations de La Lliga; l’alcaldessa de Viladecans, Olga Morales Segura, i la directora de càsting Reichel Delgado.
El cicle tancarà a finals d’any amb un esdeveniment en format speed dating professional, que reunirà participants, empreses, inversors i institucions, que podran connectar entre si amb un directori digital permanent al web del club.
De club privat a plataforma pública
Amb el llançament d’(In)visibles, aquesta entitat situada a l’històric edifici La Farinera, al carrer d’Aribau, i que va obrir les portes el 2022, evoluciona de ser un club privat a convertir-se en una plataforma d’influència oberta a l’ecosistema. Un moviment amb què també busca ampliar les seves fonts d’ingressos i reafirmar una de les vocacions amb què De Vicente va assumir la presidència de Juno: "Aquest club ha de guanyar diners, volem fer-lo créixer", va traslladar a EL PERIÓDICO mesos enrere.
Notícies relacionadesPerquè, de moment, malgrat que les quasi 600 sòcies abonen una mitjana de 165 euros mensuals de quota –a la qual cosa se sumen les matrícules– i generen una facturació anual pròxima al milió i mig d’euros, el club encara no obté beneficis. Juno House va néixer, segons la fundadora, "com un club social" que replicava models anglosaxons ja consolidats. Ara vol convertir-se en una plataforma d’influència cultural i econòmica.
"Nosaltres sempre diem que no pots transformar sense transformar-te. Part de l’evolució natural d’un projecte durant el seu quart any és entendre que el repte és molt gran i que arribarem abans si ho fem junts", resumeix De Vicente.
