TELEVISIÓ I MAS
¡‘Eufòria’!
Fa exactament 25 anys vaig tenir el plaer d’entrevistar el mestre Chicho Ibáñez Serrador, director de l’arxiconegut concurs 1 2 3, responda otra vez. Abans, vaig dinar amb ell i li vaig preguntar per la durada habitual d’aquell programa, perquè jo estava convençut que arribava a les tres hores. Doncs no. Entre les preguntes i la subhasta, 1 2 3… difícilment vorejava els 90 minuts de temps real, i amb la publicitat no superava les dues hores.
Bé, doncs divendres passat va arrencar la quarta temporada d’Eufòria a TV3, que va sumar gairebé tres hores de temps real, des de les 22.03 fins a les 00.54 hores, amb publicitat inclosa. Se’m va fer molt llarg. Entenc que el cost de la coproducció de TV3 amb Veranda s’ha d’amortitzar, però allargar el producte va en contra seu, perquè en el minut a minut del tram final es va poder comprovar que els espectadors van abandonar. Tot i així, va ser una bona estrena, que va liderar la nit amb un 14’1%.
Per començar, crec que en general és una gran notícia que el directe torni a les nits dels divendres de TV3. La vida i la televisió són en directe i ha de ser així, apostant per la instantaneïtat, la immediatesa i la sorpresa, que sempre han sigut l’històric ADN de la televisió, malgrat que sembla que últimament la televisió està regalant les emissions en directe al món dels streamers.
Vaig tenir la impressió que la parella de presentadors, Miki Núñez i Marta Torné, eren a casa amb uns amics. S’ho van passar bé o, com a mínim, va ser la sensació que em van transmetre. En Miki va ser intens des del minut u de programa i la Marta, que irradia la mateixa naturalitat que exhibia quan apareixia a Les mil i una, va estar ràpida per cridar l’atenció a una integrant del jurat per alguna expressió poc apropiada. Són la parella perfecta. ¡No la toquin!
Detalls per millorar
Després d’una estrena, sempre hi ha detalls per millorar. Un d’aquests, els tres membres del jurat. En un programa que va sobrecarregat d’aplaudiments i en el qual qualsevol excusa és bona per aplaudir, queda lleig o rar que el mateix jurat demani ovacions per a alguns concursants. Suposo que són els nervis. I a excepció de Jordi Cubino, que està a l’altura dels presentadors, al jurat li agrairia certa riquesa de vocabulari: que la primera paraula de cada un per enjudiciar els participants fos "increïble" i que la repetissin diverses vegades és realment... increïble.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
