Ja ho va dir Ciceró

La història marca aquesta frase, que té el seu origen, naturalment, perquè les edats successives dels éssers humans tinguessin una manera inoblidable de mostrar la seva impaciència davant l’abusador o davant d’aquell que se’n burlava.

Quan l’hi vaig escoltar dir al gran actor amb arrels, i llengua, i passió, catalana, no hi havia encara aquest home, Donald Trump, marcant la possibilitat de paciència que mantenen els països i el món davant personatges capaços de burlar-se sense vergonya dels ciutadans.

Aquesta paciència ara és mundial, perquè no es refereix només als que ho pateixen als llocs en els quals ell, com a president dels Estats Units, té jurisdicció, sinó que ja inclou, sembla que sense remei, cada una de les circumscripcions de l’univers. Reclama per a si terres alienes, inclòs el gel, es burla de la manera de parlar o de fer dels col·legues que manen en altres països, es refereix amb menyspreu, i amb crueltat, als que formen part dels governs d’altres nacions, incloses aquelles que formen part d’Europa, de tot Europa...

D’aquest riure ferotge, com si fos de qualsevol caricatura, i des d’aquesta manera de la burla, s’ha fet ja (això sembla) amo d’un país de la nostra llengua, Veneçuela, de la presidència de la qual se sent titular com si un déu sense remei l’hi hagués atorgat. La seva manera més recent de burlar-se del món sencer, de creure’s el creador del cel i de la terra, ha sigut la seva intervenció en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos.

Allà, on tot capitost té la seva entrada, va fer un discurs que seria oblidable si no fos per les seves idees, pel país que diu defensar, tan perilloses com les raons que descriu per guanyar la partida als seus propis socis, alguns dels quals se senten súbdits seus sigui quin sigui l’origen dels perills que representa.

Groenlàndia, que és ara el seu leitmotiv. Un dia podrien ser-ho les Canàries, la meva terra, o, poso per cas, Eivissa, o Galícia, ves a saber, perquè de sobte troba que en aquests llocs el mar no fa olor com Déu mana. Bromes a part, res és broma en el que diu, ni tan sols quan es burla d’aquells que saben més que ell pel que fa al que el seu país li deu al món (aquí encara pesa l’amarg record de l’11S)...

Res és broma en el seu discurs. Tot ell, l’essència dels seus discursos, la intenció burleta de destruir la raó del contrari, forma part del discurs que va fer a Davos. Aquesta diatriba, com les que fa a les Nacions Unides o a casa seva o al seu despatx de president del seu país, està al servei d’aquells que, com Milei a l’Argentina i Abascal a Espanya, consideren que aquest home va pel món repartint la paraula de Déu.

El que diu, i el que pretén fer, sona com l’anunci d’una nova era a la qual s’hi sumi tothom, fins i tot quan aprova i aclama aquell assassinat a Minnesota en què la víctima va ser, per a ell, una jove esgarriada, presa de l’esquerra immoral que assola el món —i l’assassinat d’un home dissabte, també a Minnesota.

Notícies relacionades

Astèrix i Ayuso

La velocitat del desglaç a Groenlàndia

Europa, en el discurs de Davos, li va regalar un qualificatiu ("un continent descarrilat") que ara li servirà d’amenaça i d’eslògan. "Europa no va en la direcció correcta". Reparteix, de cara al món, tot el que diu saber, i el que ja es va sabent. Són llocs comuns que generen al món d’avui la sensació que ell no va de debò, que això que diu és part del disgust visceral de l’ésser humà que representa... Però va de debò.

El món que l’aplaudeix és aquí, el tenim a prop, està desitjant que passi el que ell diu, per sortir amb les seves banderes al carrer, per celebrar la mort del continent descarrilat... Ciceró ho va dir l’any 63 abans de Crist, per a un altre propòsit, però es manté el mateix advertiment: "Quosque tamden, Catilina, abutere patientia nostra". Un dia veurem una altra vegada dir-ho a Josep Maria Pou sobre l’escenari. Tant de bo que sigui de nou un record de Ciceró i no una apel·lació al que estigui passant al nostre món i als seus voltants.