Aragó, termòmetre de la situació

Però Aragó no és Extremadura. En les eleccions aragoneses participen vuit partits diferents, ja que als tres citats, PP, PSOE i Vox, hi cal afegir tres candidatures a l’esquerra dels socialistes, IU-Sumar, Podem-Aliança Verda i la Chunta Aragonesista, a més de dues altres marques aragoneses en el centre dreta, Aragó (Terol) Existeix i el PAR. Aquest últim partit, igual com Podem, podria, segons els sondejos, quedar-se sense representació parlamentària, cosa que reforçaria l’objectiu d’Azcón que és més poder jugar amb la desaparició del PAR i les possibles aliances regionals amb Aragó Existeix, per alleugerir la seva dependència de Vox per a la investidura i posterior governança. Aquesta hauria sigut la seva pretensió quan va decidir avançar les eleccions molt més que la gairebé utòpica d’obtenir una majoria absoluta, inèdita en les últimes dècades a Aragó.

Es començarà també a posar a prova l’estratègia de Pedro Sánchez de designar candidats autonòmics part dels seus ministres. Al marge de la personalitat política dels nominats, en aquest cas l’exministra i portaveu Pilar Alegría, molt arrelada al territori però subjecta a crítiques en una federació que controlava Javier Lambán en oposició a Sánchez, el cert és que el context polític general no sembla afavorir el socialisme. Als casos de corrupció i assetjament sexual sorgits recentment en el PSOE, cal afegir-hi ara la commoció social causada per l’accident ferroviari d’Adamuz i les crítiques dels agricultors i ramaders a l’acord de la Unió Europea amb Mercosur. Tampoc ajuda la candidata socialista la recent proposta de finançament autonòmic que només ella, d’entre tots els candidats aragonesos, defensa com a positiva per a la seva terra.

Serà, per tant, una batalla electoral fins a cert punt desigual en la qual la participació serà clau. Perquè, igual com a Extremadura, on va caure 10 punts respecte als anteriors comicis regionals, és la primera vegada que a Aragó se celebren unes eleccions autonòmiques avançades que no coincideixen amb les municipals. És a dir, sense comptar amb l’acollida que sempre té l’elecció dels alcaldes. Les eleccions seran decisives per a Aragó, però també seran un termòmetre que permetrà mesurar la temperatura de la situació política espanyola en un moment de certa commoció social.