Una habitació amb vistes (a un sol llibre)

Darrere hi ha un llibreter format al districte de llibreries de segona mà de la capital japonesa. És un barri excessiu, ple de prestatgeries infinites on l’abundància es converteix en obstacle. Soc de les que es bloquegen davant l’excés; pateixo saturació de microdecisions davant una elecció que se’m torna impossible. Voldria mirar-ho tot i acabo sense poder fixar-me en res. ¿Us passa? Triar una pel·lícula en una plataforma un dissabte a les deu de la nit és missió impossible: la son apareix abans que m’hagi decidit. Com el senyor que també vol agafar iogurts del frigorífic del súper i espera impacient darrere meu mentre el meu cervell processa etiquetes, textures, ingredients i missatges subliminars per acabar agafant un flam, escolta, que és més fàcil.

Vaig deduir que el "llibreter de la llibreria d’un sol llibre" havia de ser dels meus, però anava bastant més enllà. Morioka Shoten va obrir plantejant una pregunta tan simple com radical: ¿quant espai necessita realment un llibre? A les fotografies el local és petit, gairebé una habitació, i tot el que hi ha exposat –quadres, pintures, objectes, fins i tot el llum– gira al voltant del títol escollit. És com entrar al món de l’Alícia, però no per perdre’s, sinó per dimensionar la trama. Una prolongació natural del llibre. Donar-li temps i atenció. I no haver de decidir, també.

Notícies relacionades

El quartet dels Feroz, a punt

L'Editorial de Cristina Villanueva: Rodalies, una bretxa social

De vegades és profundament reconfortant que un altre decideixi per tu. Quan en un dinar amb amics veus que la cosa apunta a plats per picar i tanques la carta i dius "el que decidiu". Deixar-se portar, desconnectar l’estat d’alerta, el radar permanent de les coses que hem de decidir creuant variables com el que ens convé, el que és oportú, el que és urgent, el que ens podem permetre i el que ens ve de gust. Només una estona, com una opció conscient i reversible. Gairebé com un acte de llibertat.

Hi ha llibres que, quan s’acaben, et deixen un buit inesperat. Llibres en els quals et quedaries a viure, personatges que voldries com a amics, escenes mirall que et diuen que aquesta vida s’assembla tant a la teva que t’agradaria entrar en una habitació amb vistes reconeixibles i que aquest autor, durant una estona, decidís què ens ha de passar a continuació..