Fuetades als cavalls

Això em va passar diumenge passat. Després del dinar i des del sofà va arribar el meu "moment televisió". Em vaig posar a fer zàping per comprovar a quin canal em quedava i de seguida em vaig plantar. Va ser en el canal principal de Movistar (Vamos), que estava emetent unes curses de cavalls.

A mi mai m’han apassionat, més aviat al contrari, i ara explico el perquè. Hi va haver una època, sobre els anys 80, en la qual aquestes curses van prendre part dels espais esportius, i no s’emetia el mític Estudio Estadio sense aquestes curses. Mai vaig saber si era una cosa patrocinada, tolerada, o pensin vostès qualsevol altra teoria. Però recordo que els seus locutors narraven de manera exultant i eufòrica la recta final de cada cursa.

Tampoc hi havia gaires experts en aquesta modalitat, així que el nivell mitjà era bastant fluixot. Tot això amb una estranya lògica que explicava que a qui ens agradava el futbol ens havien d’agradar aquelles curses des de l’hipòdrom de la Zarzuela. ¿I per què no petanca? Doncs no. Era hípica. Vinga. Torno al relat de diumenge passat.

I, pel que vaig veure, pensava que amb el pas del temps la tècnica hauria abandonat aquells assots absolutament desagradables propis de l’edat mitjana que un joquei clavava a l’equí en la recta final d’una cursa. Doncs estem igual. O pitjor. El 2025 s’actua igual en un hipòdrom que com ho feien els nobles a França o a Anglaterra en el segle XVIII. Si el cavall corre poc, hòstia seca. I cinc metres després, una hòstia més. I jo, ho sento, però no puc amb això.

Notícies relacionades

‘Crims’ torna a TV3 amb set històries marcades per l’engany

El col·lapse de David Uclés

Mirin. Un, que ja té una edat, va atresorant moltes tares. I una de les que tinc, de la qual a més em sento orgullós, és que no suporto que maltractin un animal, tot i que sigui amb l’excusa d’una presumpta pràctica esportiva. A més, des dels seus orígens fins avui dia, al públic present se li permet apostar pasta pel cavall guanyador. Ja veuen que tenim tots els ingredients de la paella classista que reuneix diners, apostes i maltractament animal.

He llegit documentació que afirma que, perquè el cavall no es distregui, "el genet porta aquest fuet per poder colpejar el cavall a l’espatlla i així mantenir la seva atenció en la cursa sense que es distregui". Amb vostès, l’ésser humà, senyores i senyors; sempre prioritzant la seva diversió per sobre de l’estat d’un animal. ¡Vinga.