De tele, futbol i política

Els seré molt franc. Vaja. Justament durant aquesta setmana resulta convenient no utilitzar aquesta expressió. Millor: els seré molt sincer. De fet, com soc sempre.

Solc escoltar de manera habitual diferents testimonis de familiars, amics, etcètera... que s’esplaien contra el que a grans trets s’emet a través de la televisió. Així, en general, existeix una espècie de foc a discreció del qual no se salva ningú del gremi. Es tracta d’una constant (i per a mi molt injusta) escopinada assenyalant tot el personal que treballa per al gremi, normalitzant un clar afartament que sovint es verbalitza en expressions semblants a aquesta: "A la tele no emeten res que valgui la pena". Ho sento, però no ho acabo d’entendre.

Perdonin. A aquells que defensen aquesta teoria els llanço un parell de preguntes. La primera és la següent: ¿de veritat algú em pot defensar, amb raonaments basats amb criteri, que en els més de 30 canals en obert que podem sintonitzar des de casa –en tots els àmbits, entre nacionals, autonòmics i locals– no n’hi ha cap que emeti res que valgui la pena? ¿Ni tan sols se salva un informatiu de proximitat, sense que necessàriament s’emeti amb molts mitjans tècnics?

No temin vostès que la resposta, en un 95% d’opcions, acaba sent la següent: "Bé, a veure, l’informatiu de les notícies d’aquí sí que el miro". Perfecte. Ja en tenim un.

Notícies relacionades

Divorcis

L’Editorial de Cristina Villanueva: La justícia arriba tard

Vaig a la segona qüestió. Sabent que no se salva res, prefereixo que em donin solucions. Així que la segona qüestió és aquesta. En el cas que vostè fos responsable d’una televisió de qualsevol abast, faci tres propostes de programa perquè la programació sigui atractiva. Els puc assegurar, i no m’equivoco, que entre les primeres set paraules de la resposta es troba l’expressió: "No ho sé...". Facin vostès la prova amb algú que no combregui amb els continguts de la televisió actual.

Fer televisió és molt difícil. I fer bona televisió, encara més. Quantes persones que opinen que els que fem tele arribem a la cadena mitja hora abans, ens posem davant unes càmeres i proclamem un "endolla i grava"! La tele requereix preparació, molta lectura, ofici i professionalitat. Però amb la tele, el futbol i la política tothom opina i massa s’hi atreveixen.