Periodista gallec i futbol en català

"Més enllà de connectar més o menys amb la llengua, és una cosa que em vaig imposar", explica Figueira. "Jo venia a treballar a Barcelona a una empresa, en aquest cas RTVE, on hi havia part de la programació en català i jo mateix era el primer que m’exigia estar en les mateixes condicions de treball que la resta dels meus companys", manifesta el periodista. "No volia deixar de fer coses per tenir una limitació", afegeix.

Control de l’idioma

El primer any a Barcelona va ser més complicat que el segon i el segon més que el tercer, però ja n’han passat 15. "Mai m’havia passat pel cap fer una retransmissió en català sencera, però ha acabat arribant", celebra el locutor. "Ara em descobreixo pensant en català les coses que vull fer, i en aquest moment t’adones que més o menys domines l’idioma", valora.

Tot i que ja domina l’idioma, Figueira reconeix que encara hi ha paraules que se li escapen i d’altres que no acaba de pronunciar del tot bé, aquestes petites particularitats que té el català, com les vocals neutres o les esses sonores i sordes. "En aquestes coses soc molt autocrític i quan escolto com pronuncien algunes coses una altra gent de manera més correcta intento incorporar aquest aprenentatge per arribar a controlar l’idioma al cent per cent".

Cuidar l’ús del català

El periodista és del tot conscient de la responsabilitat que implica parlar des d’un mitjà públic i insisteix en la importància de cuidar l’ús de la llengua. "Segurament és minoria la gent que parla un català acadèmic, perquè a Catalunya també hi ha molta gent de fora, però també hem de ser conscients que, des d’un mitjà de comunicació, i més públic, hem d’anar amb compte i parlar-lo de la manera que s’ajusti el màxim possible a la normativa", explica.

"Sé que la gent que sigui més purista del català voldrà que es parli de la manera més perfecta possible i és lògic, ho entenc i ho comparteixo. En aquest sentit, qualsevol crítica o rectificació que vingui des del respecte i la intenció que el producte millori, no me la prendré malament", comenta sobre les possibles crítiques que pugui rebre durant les seves narracions.

La pressió del directe

Notícies relacionades

"Si no hi ha sardina, la foca no treballa"

De Miramar a La 2 Cat: 66 anys, 2 mesos i 29 dies

Però realment, la preparació per a la narració d’un partit de futbol, assenyala, va molt més enllà de l’idioma. "Per moltes retransmissions que hagi fet, no deixa de ser un repte i una responsabilitat", assegura. A tot això se suma la pressió del directe. "Estàs parlant en temps real i poden passar mil coses que has d’explicar. I et pots equivocar, perquè ets humà: confondre un jugador, interpretar malament una jugada".

Demà, Figueira narrarà el partit des dels estudis de la televisió pública a Sant Cugat, seguint el partit per una pantalla, i comptarà amb la companyia de l’exfutbolista del Barça i comentarista Chapi Ferrer.