Un bronze per reescriure la història

Aquells tres segons, després de l’esforç de Cardona en l’última posta, no canviaven res. Espanya aconseguia en el relleu mixt de l’esquí de muntanya la seva tercera medalla a Milà-Cortina 2026, una fita que no havien aconseguit mai. Els dos integrants de la dupla es convertien en els primers espanyols a aconseguir dos metalls en la història de l’olimpisme espanyol d’hivern: or i bronze per a ell; dos tercers llocs per a ella. Història escrita sobre la neu de Bormio.

Tres medalles en 48 hores

L’esquí de muntanya, disciplina que s’estrenava en aquests Jocs, ha elevat a cotes impensables l’olimpisme d’hivern espanyol. Fins ara, Espanya només presumia de cinc medalles en tota la seva història. En tot just 48 hores, en va sumar tres més al compte de resultats. I tot gràcies a aquests dos esportistes extraordinaris que han firmat un ple en les tres proves del programa de l’skimo.

La prova de relleus era fer quatre voltes a un circuit de 1.500 metres, la primera i la tercera a càrrec de les dones de la parella i la segona i l’última a càrrec dels homes. La seqüència de cada volta era diferent de l’esprint: ascens, descens, nou ascens, escales, nou descens i pas per meta, on s’entrega el testimoni al company. Es passava de dues a cinc transicions, punts sempre crítics.

El primer relleu, queda escrit, va correspondre a les dones. En ell, la francesa Emily Harrop, plata en individual, va exhibir una descomunal superioritat i va marcar la pauta des de la sortida. Alonso va remuntar després d’arrencar una mica enrere i va arribar a l’última transició segona. Però se li va entravessar la col·locació de la pell als esquís i va entregar el relleu a Cardona en quarta posició.

L’or ja s’havia convertit en una quimera després de la primera posta, destacadíssima la dupla francesa, però la lluita per les medalles estava del tot oberta. El campió olímpic de Banyoles va fer el que s’esperava d’ell: va retallar el desavantatge amb Suïssa, segona, i va entregar el relleu a Alonso en una ajustada tercera posició.

La granadina va agafar de seguida l’estela de Marianne Fatton, la campiona olímpica, amb la francesa a moltíssima distància. A Alonso, però, se li va fer massa llarga la segona posta. "Ho he passat molt malament per la calor", confessava després, sobre les diferències amb la prova individual, disputada sota una nevada que va estovar la neu i va rebaixar la temperatura.

L’andalusa, visiblement esgotada, va acabar perdent l’estela de la suïssa, que gairebé va atrapar Harrop, encara que semblés impossible, i va atorgar l’últim relleu a Cardona en cinquena posició, passant-se moltíssim de frenada a la zona de transició (per això la van sancionar), gairebé empatada amb els EUA i Itàlia en la lluita per la medalla.

Sanció de tres segons

Una anècdota per a l’esquiador de Banyoles, que es va treure de sobre els seus dos rivals pel bronze als primers metres del seu relleu i va retallar la diferència amb França i Suïssa. Cardona no estava fi en les transicions i això va fer impossible el repte descomunal que tenia de retallar les diferències.

Notícies relacionades

Un Espanyol fugaç s’ensorra contra un Atlètic letal

El Barça sucumbeix a la Copa en un terrible últim quart

Cardona va arribar en tercera posició, lluny del francès Anselmet (or) i del suís Kistler (plata), però amb una amonestació de temps indeterminada que va deixar en suspens l’oficialitat del bronze uns minuts. El català havia sigut conscient de l’error de la seva companya en una transició. "Vaig apressar el ritme, per si la sanció era de més temps", deia després.

Finalment, la sanció només va ser de tres segons, prou per conservar el bronze i fer història. Per a Cardona, la confirmació que és la millor del món. Per a Alonso, la impensable recompensa a la tenacitat després del greu accident amb bicicleta que va patir fa pocs mesos. Per a Espanya, una altra jornada de glòria sense igual.