Triomf de l’Orfeó Català a Los Angeles

L’Orfeó Català, que va viatjar amb 100 cantors, i el Cor de Cambra, amb 25, fa mesos que preparen aquesta exigent partitura. És una obra rarament interpretada de gairebé una hora i mitja que necessita gran orquestra, un quartet solista i un enorme cor. La soprano Pretty Yende, que no va tenir el seu millor dia, va integrar el quartet solista amb la inspirada mezzosoprano Sarah Saturnino, el tenor SeokJong Baek i el baríton Rod Gilfry, que va substituir l’anunciat Nicholas Brownlee.

El públic del Walt Disney Concert Hall, que es troba dins l’impressionant edifici de Frank Gehry, havia esgotat fa setmanes les entrades per als tres concerts previstos. Divendres va tenir entre els assistents la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i el cònsol d’Espanya a Los Angeles Gerardo Fueyo Bros, a més de Ramon Agenjo, el patró i director de la Fundació Damm, una de les 10 empreses mecenes d’aquest ambiciós projecte.

Era el primer cop que Dudamel, gran coneixedor del repertori de Beethoven, s’enfrontava a aquesta peça cabdal. El resultat va ser tan sorprenent com commovedor. La seva lectura profunda, fluida, articulada, amb un cor ben cohesionat, va trobar l’equilibri i tensió necessaris en cada moment entre l’orquestra, els solistes i el cor. A través del Sanctus i sobretot del Benedictus, amb bellíssims adagis, Dudamel va connectar amb aquesta altra dimensió a la qual transporta aquesta obra sacra que va més enllà de tot credo amb un missatge espiritual de pau i amor.

El director veneçolà, que aquest estiu s’acomiada de la LA Phil per assumir el seu pròxim repte com a titular de la Filharmònica de Nova York, va saber extreure tota la potència i bellesa d’aquesta gran missa en què Beethoven tracta les veus com si es tractés d’un instrument més i les porta a l’extrem. Això mateix va fer ell amb els intèrprets, sense partitura ni batuta, parlant amb les seves mans als músics amb una connexió total amb ells.

Una obra descomunal

Van destacar la delicada introducció del Sanctus, les fugues estratosfèriques del Gloria, que va començar amb un tempo vertiginós, el Credo i el preciós solo de violí del concertino en el miraculós Benedictus. En el Dona nobis pacem del final, en què els vents recorden la Simfonia pastoral, aquesta súplica per la pau interior i exterior va connectar amb el públic, que va mantenir un silenci sepulcral fins que el director, que per moments va levitar, va abaixar els braços. Dudamel, bon coneixedor dels cors del Palau, comparteix amb l’Orfeó Català una mateixa visió: el poder de la música com a eina de transformació social, una cosa que va aprendre del mestre Abreu, fundador del sistema d’orquestres i cors infantils i juvenils de Veneçuela, on es va formar el famós director, que va arribar a la LA Phil amb només 24 anys i el van nomenar titular a 28.

La Missa solemnis és una obra descomunal que no se sol programar. Al Palau de la Música Catalana només s’hi ha interpretat tres cops. El primer cop que l’Orfeó la va cantar va ser el 1927 amb motiu del centenari de la mort de Beethoven. Va ser l’estrena a Espanya i es va gravar en disc. La segona, el 1962. I aquesta temporada s’ha pogut escoltar amb la Simfònica del Vallès dirigida per Xavier Puig, director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra. Aquests tres concerts consecutius han donat seguretat als cantaires en el seu brillant debut als Estats Units, una fita històrica que consolida l’expansió internacional dels cors del Palau de la Música Catalana. "Ser a Los Angeles i que Dudamel ens hagi elegit per a aquest projecte és la culminació d’un llarg procés de millora. És emocionant ser aquí", va destacar Joan Oller, director de la Fundació Orfeó-Palau. "Hi haurà un abans i un després d’aquest concert per als cors del Palau", va declarar eufòric Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó-Palau després del concert, agraint la dedicació de tots els cantaires. Dudamel va anunciar, exultant, que hi haurà noves col·laboracions amb ells en el futur amb més concerts de la Missa solemnis –amb altres formacions, segons fonts del Palau– i amb una Vuitena de Mahler, entre d’altres.

L’Orfeó Català és un cor amateur que ha sigut convidat a viatjar per cantar amb destacades formacions com per exemple la Filharmònica de Berlín amb Kirill Petrenko al capdavant, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca amb Daniel Harding a la batuta i la Staatskapelle de Dresden amb Daniele Gatti. Treballar amb directors top i davant nous públics els ha permès créixer i arribar a un alt nivell d’exigència. Va ser Mariona Carulla, presidenta anterior de la Fundació Orfeó-Palau, que va tornar posar de nou els cors en el centre del Palau de la Música Catalana després de l’escàndol Millet. Tot i que ja no ocupa cap càrrec, Carulla continua viatjant amb els fans de l’Orfeó allà on van i no ha faltat a Los Angeles, fins on s’han desplaçat una vintena de groupies.

Una obra que "és un misteri"

Notícies relacionades

El conflicte de Gaza acapara la clausura de la Berlinale

Carmen Consoli mostra el seu cant al Barnasants

"Em sento part de la família del Palau des que era un noi, però he esperat a tenir cabells blancs per fer aquesta obra". Dudamel va prendre la paraula després del seu debut en un còctel organitzat amb l’Orfeó Català en una sala del Walt Disney Concert Hall. L’aclamat mestre veneçolà va destacar la seva connexió amb la formació catalana integrada per cantants aficionats, molts dels quals eren presents.

Va recordar que la Missa solemnis "implica un repte gairebé sobrehumà per aquesta fantasia que Beethoven ens regala amb aquesta música". Per això alguns directors l’eviten i d’altres la deixen fins a arribar a certa maduresa. L’intrèpid músic, que ha guanyat una infinitat de Grammys i ha portat la LA Phil al festival de Coachela, l’havia estudiada des de molt jove i n’havia parlat amb els seus mestres, com Abbado. "Vaig caure en la fascinació, en aquest hipnotisme que Beethoven aconsegueix amb aquesta obra que és un misteri: és tan normal i tan anormal que t’eleva", va destacar. Dudamel va comparar l’esforç, concentració que requereix amb els d’un esportista d’elit i va afegir: "És una responsabilitat bonica perquè és un viatge que compartim tots i fer aquesta obra per primer cop amb vosaltres és un honor infinit".