Bestialment indigne

El fil conductor es basa a entrevistar quatre persones o bèsties alhora, amb una orquestra i una dj. Però... un moment. Dels quatre convidats del programa, un servidor en coneixia la meitat: Arturo Valls i Samantha Hudson. L’altre 50%, Miranda Makaroff i Alexandra Pino, ni sé què fan ni el seu ofici, i ignoro quins mèrits reunien per aparèixer com a convidades d’un primer programa. És clar que ni Bibiana Ballbè ni els seus guionistes, ni la directora de l’espai (la mateixa Bibiana) es van preocupar de presentar-los com a tal, una cosa que suposa l’abecé de qualsevol entrevista: nom i càrrec de la persona, tot i que sigui Donald Trump. Sempre. Tampoc va aparèixer cap chyron (un rètol) on figurés alguna cosa; una fallada pròpia de pàrvuls.

A meitat de programa, la pregunta que esperava Catalunya: "¿Estàs enamorada, Samantha?". Resposta: "Doncs de mi mateixa i de les meves amigues, perquè em sento plena en gran part per les meves amigues" (aplaudiments). "¡Doncs un aplaudiment per a les amigues!"… (Més aplaudiments). Aquest va ser el nivell del xou del programa, que va continuar l’apassionant debat: "I tu, Alexandra, ¿què expliques?". La resposta va ser bestial: "Som unes onze amigues que ens coneixem des que teníem un any; o sigui que anàvem junts a l’escola bressol: és increïble" (¿?). Més aplaudiments. A tal revelació li van seguir respostes dels convidats del tipus "ostres", "que guai", "jo també". En fi, que em queda poc espai per comentar el muntatge i l’edició final del programa, que van merèixer passar per una rentadora.

Notícies relacionades

El pròxim canvi d’hora

¿On és l’amor?

Bestial es va estrenar diumenge a TV3 amb una mitjana de quota de pantalla d’un 9,9%. El preocupant és que va començar amb un 26,7% que li va deixar d’herència el piromusical de la Mercè, i va acabar amb un 4,4%, amb la qual cosa la caiguda lliure va ser... bestial, un programa que no se sap de què va.

Sovint repetim una cita popular que diu "la gent no és tonta", malgrat que hi ha humans que sí que ho som. El que no ens agrada és que ens prenguin per imbècils.