Ningú al volant

Tinc una amiga, experta en mobilitat, que m’acostuma a comentar que un cotxe és una màquina de matar. Crec que no li falta raó. I que encara hi ha molta gent que no n’és conscient, perquè, amb uns vehicles que cada vegada reuneixen més seguretat, sembla que abans d’emprendre un viatge que pot anar des d’un carrer fins al del costat, ens hàgim de preparar per a un viatge espacial. Alguns transmeten des d’una gestualitat dirigida a algú de qui desconeixem si ens està escoltant: elevant les mans (¡què no veus que t’has saltat un semàfor en vermell!…). És clar, tot això ajudat verbalment amb expressions del tipus: "¡¡T’has quedat sense postres perquè t’has menjat un cediu el pas com una catedral, xaval!!", o sense oblidar-nos d’una bona paraulota de les que diuen que alliberen l’ànima: "¡Ves-te’n a prendre pel sac, fastigós, que per poc m’arrenques el retrovisor!". Tot això delata una tensió i una permanent mala bava que ens envaeix i que transmetem.

Notícies relacionades

El valor de la cultura televisiva

En sortirem millors

No m’oblido de l’anomenat insult amable en format playback, pronunciat amb la boca petita i que es manifesta quan estem buscant aparcament, ens posem al costat del cotxe que pensem que abandona l’estacionament, li preguntem ajudant-nos amb el dit: "¿Surts?", i en el 99% dels casos la resposta és que "no", que no se’n va, i que ningú dubti que la nostra resposta és: "No passa res, fdp". Això sí, sempre en playback. Això ja forma part del nostre ADN.

Alguns manifesten el seu enuig fent molt soroll amb el motor (¡hola, youtubers amb Lambo!), perquè tenen davant algú que consideren que va a poc a poc i quan l’avancen esgoten la marxa generant un soroll similar al que emet una formigonera… Broum, brrroummm… ¡¡Que es noti que estan enfadats, que es noti que volen ser vistos amb el seu cotxàs!! És veritat que, tot i que condueixen, sabem que en el fons no hi ha ningú al volant.