TELEVISIÓ I MAS
Comuniquin, sisplau
Acabes de pagar la compra en un supermercat, col·locant els productes a la bossa que portes de casa, reps el tiquet de tot el que has adquirit i t’acomiades de la persona que t’ha atès des de la caixa amb un amable: "Gràcies, bona tarda". I a partir d’aquí comença la ruleta de la sort.
En general, no hi ha una norma universal, si bé si qui t’atén té en el seu ADN un altíssim grau d’estupidesa, ho demostrarà sempre. Hi ha qui viu la seva pròpia amargor i mira de comunicar-la i exterioritzar-la les 24 hores del dia, com si tot l’univers necessités conèixer el seu drama personal. No importa el motiu, perquè qui és imbècil ho demostrarà sempre.
El terme que ho reuneix tot es diu respecte, i es mesura pel grau d’imbecil·litat o d’educació de la persona que t’atén. Sovint depèn del dia que tingui, tot i que nosaltres com a clients no tinguem cap culpa de les últimes hores que hagi tingut l’empleat. Per tant, no descartem que hagi tingut un desacord amb el seu millor amic, una bronca amb la seva parella o que hagi discutit amb un company de departament. Tot i així, l’hi sua la seva feina i no torna la salutació al client a propòsit. S’ha de veure si aquesta persona coneix que cada "bon dia" que torna –o que no– està representant la imatge de l’empresa que li paga i per a la qual treballa.
Pot ser que en ocasions li importi un rave el que arribi a pensar el client i que en una arrencada de ràbia imagini: "Tant de bo em facin fora, agafo la liquidació i alguna cosa ja em sortirà". I és clar, nosaltres, com a clients, tenim el dret de tornar o no tornar a aquest establiment, exactament el mateix dret que el del mateix empleat quan actua com a client en un altre comerç. I els puc assegurar que m’estic referint a casos reals.
O aquest dolorós silenci que un rep quan entra en un restaurant, un cambrer observa que acabes d’entrar-hi, no et torna ni la salutació (com es nota que el negoci no és d’ells), continues esperant a la porta fins que algú t’assigna una taula, i una vegada et dirigeixes a aquesta, un deixa anar un "bon profit" a quatre persones que estan menjant a la taula del costat... I que la resposta sigui el silenci... Absolutament desolador.
Valors, educació i respecte que estem perdent, amics. Així que comuniquin, sisplau, comuniquin. Suposo que afegir un somriure ja seria demanar massa, ¿oi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau
- Animals de companyia Ja és oficial: la UE endureix avui les normes per als amos de gossos i gats amb un nou requisit obligatori
- Compte enrere per a la PAU Què se n’ha fet de Berta García, l’alumna que va treure la millor nota a la selectivitat catalana: «El pitjor de la universitat és Rodalies i els mals professors»
- PAU 2026 a Catalunya Arribar a la selectivitat després del curs de les vagues: «Entenc la protesta, però competim per la nota amb alumnes que no han fet ni una aturada»
- SECTOR IMMOBILIARI El boom de l’habitatge mostra els seus primers signes de fre: menys vendes i pujades de preu