TELEVISIÓ I MAS
Comuniquin, sisplau
Acabes de pagar la compra en un supermercat, col·locant els productes a la bossa que portes de casa, reps el tiquet de tot el que has adquirit i t’acomiades de la persona que t’ha atès des de la caixa amb un amable: "Gràcies, bona tarda". I a partir d’aquí comença la ruleta de la sort.
En general, no hi ha una norma universal, si bé si qui t’atén té en el seu ADN un altíssim grau d’estupidesa, ho demostrarà sempre. Hi ha qui viu la seva pròpia amargor i mira de comunicar-la i exterioritzar-la les 24 hores del dia, com si tot l’univers necessités conèixer el seu drama personal. No importa el motiu, perquè qui és imbècil ho demostrarà sempre.
El terme que ho reuneix tot es diu respecte, i es mesura pel grau d’imbecil·litat o d’educació de la persona que t’atén. Sovint depèn del dia que tingui, tot i que nosaltres com a clients no tinguem cap culpa de les últimes hores que hagi tingut l’empleat. Per tant, no descartem que hagi tingut un desacord amb el seu millor amic, una bronca amb la seva parella o que hagi discutit amb un company de departament. Tot i així, l’hi sua la seva feina i no torna la salutació al client a propòsit. S’ha de veure si aquesta persona coneix que cada "bon dia" que torna –o que no– està representant la imatge de l’empresa que li paga i per a la qual treballa.
Pot ser que en ocasions li importi un rave el que arribi a pensar el client i que en una arrencada de ràbia imagini: "Tant de bo em facin fora, agafo la liquidació i alguna cosa ja em sortirà". I és clar, nosaltres, com a clients, tenim el dret de tornar o no tornar a aquest establiment, exactament el mateix dret que el del mateix empleat quan actua com a client en un altre comerç. I els puc assegurar que m’estic referint a casos reals.
O aquest dolorós silenci que un rep quan entra en un restaurant, un cambrer observa que acabes d’entrar-hi, no et torna ni la salutació (com es nota que el negoci no és d’ells), continues esperant a la porta fins que algú t’assigna una taula, i una vegada et dirigeixes a aquesta, un deixa anar un "bon profit" a quatre persones que estan menjant a la taula del costat... I que la resposta sigui el silenci... Absolutament desolador.
Valors, educació i respecte que estem perdent, amics. Així que comuniquin, sisplau, comuniquin. Suposo que afegir un somriure ja seria demanar massa, ¿oi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Després de sis mesos ingressat Toni Moog surt de rehabilitació: «És més difícil desenganxar-se del Diazepam que de la cocaïna»
- De la política, ¿se’n surt? (VIII) Xavier Domènech, exlíder dels Comuns: «M’han sondejat de diferents espais polítics, però no em plantejo tornar»
- Gairebé dos mesos desapareguda Indonèsia deté dos homes per la mort de Mati Muñoz
- Meteorologia El Meteocat emet un avís de situació meteorològica de perill per intensitat de pluges a Catalunya
- Les apps per fer amics triomfen a BCN
- Meteorologia Catalunya desactiva l’alerta per Inuncat: continuarà plovent però amb menys intensitat de l’esperat
- UN LEMA COM A AVÍS Flick marca la línia al Barça amb el seu missatge: «Els egos maten l’èxit»
- Segon procés judicial Saül Gordillo admet haver agredit sexualment una altra treballadora i accepta un any i mig de presó
- Consells pràctics El mètode més ràpid per a un vàter net i sense males olors
- Aquest és el dia de la setmana amb més robatoris en les llars catalanes