Un amable Benidorm Fest

La notabilitat d’aquesta gala es va reflectir en moltes coses bones, perquè muntar un festival d’aquesta talla requereix una feina que la pública va passar amb nota. Per això, el valor reputacional de la marca TVE ha elevat el seu nivell després del festival.

Venim d’uns anys en què la corporació quedava esquitxada només perquè una bona part d’espectadors no estava d’acord amb el resultat final. El 2022 Channel va obtenir la victòria amb Slomo malgrat que les preferències del públic apostaven per Rigoberta Bandini o Tanxugueiras. Els seus detractors, per no anomenar-los directament enemics, van aprofitar el soroll de les xarxes socials i Chanel va rebre nombrosos missatges d’odi tan sols per fer bé –molt bé– la seva feina. Els mateixos que la criticaven la defensaven a mort en el posterior festival d’Eurovisió. O Miryam Benedited, membre del jurat el 2022, quan va rebre missatges esgarrifosos impropis d’una societat moderna.

És possible que aquesta actual amabilitat postfestival obeeixi que el certamen s’ha quedat orfe de metes eurovisives. El moviment eurofan ha quedat desemparat, i el duo guanyador, Tony Grox i LucyCalys, no seran a la final de Viena el 16 de maig, però es van emportar el joc del programa i l’aplaudiment del públic.

Com l’any passat, va repetir Mercè Llorens e n la realització que va resoldre amb solvència. Ja ho vam veure diumenge passat a la gala dels Premis Gaudí, i de nou una dona va estar al comandament d’un certamen d’aquest tipus.

Notícies relacionades

La ràdio i la glòria

La importància de l’escenografia per escollir el guanyador del Benidorm Fest: «Et pot elevar o destrossar una cançó»

Jo tinc la teoria que quatre presentadors per a una gala són massa, però reconec també que malgrat la seva eufòria inicial van estar a l’altura Inés Hernand (amb el guió més divertit), Javi (el més desinhibit), Lalachús (la més feliç), i Jesús Vázquez, el més professional que tan sols amb el seu saber estar va tornar amb un calbot a la boca els que pretenen elevar el debat de l’edatisme. Doncs mirin: 60 anys té el xaval, un menys que un servidor.

I per cert: no deixa de ser ben curiós que el festival que més ha mimat TVE estigui patrocinat, entre altres institucions, per la Generalitat Valenciana. Vostès ja m’entenen.