El llegat de Joan Ramon Mainat

En ocasions en què el ritme és molt intens i el dia a dia passa a tota velocitat, convé frenar i preguntar-se què farien i com actuarien els referents. En el món de la televisió en sobresurt un: Joan Ramon Mainat. Un talent fora de sèrie que va tocar tots els pals, començant per organitzar les Sis Hores de Cançó a Canet, i va passar per premsa, ràdio i tele.

L’any 1991 la va fer grossa quan va dirigir un programa a TVE Catalunya anomenat Camaleó, en el qual es va anunciar un cop d’Estat a l’antiga URSS que acabava amb la mort del llavors mandatari, Mikhaïl Gorbatxov. En meitat del programa va aparèixer la careta de l’informatiu, amb Pitu Abril donant la cara: "Bona nit, hem d’interrompre el programa que us oferíem per donar-vos una informació urgent: en aquests moments a la Unió Soviètica te lloc un cop d’Estat que pot significar el final de la perestroika i l’arraconament de Mikhaïl Gorbatxov". Sí, impressionava.

Ens van ensenyar moviments de tancs i de tropes per la Unió Soviètica que incloïen logos de la CNN i van connectar telefònicament amb Moscou i amb Nova York.

Aquesta notícia va ser replicada per nombrosos mitjans de comunicació del país i per moments va arribar a fer la volta a Europa, però ¿a ningú li va semblar gens estrany que tan sols l’oferís en exclusiva La 2 Catalunya i no fos el primer canal de TVE? A l’acabar l’espai, que va durar únicament mitja hora, vam veure el següent rètol amb unes lletres ben grosses: "Aquest informatiu ha estat una ficció televisiva". Poca gent el van veure.

Després d’aquesta comèdia, perquè va ser una comèdia tan ben parida com també ben interpretada, a la direcció de la casa li va entrar la por i va cessar Mainat. No m’imagino el que passaria avui dia. En fi...

Notícies relacionades

Deu anys del ‘caranchoa’

‘Euphoria’ confirma que Rosalía té fusta d’actriu: l’«espanyoleta ‘choni’» que balla ‘pole dance’

Després Mainat es va incorporar a Gestmusic i va ser el cervell d’espais com Lluvia de estrellas, Operación triunfo, La parodia nacional o el mític Crónicas marcianas. A la cabina de realització del programa de Sardà, Mainat controlava sis monitors en els quals veia el senyal del que emetien altres cadenes, i li deia a Sardà per l’orellera: "Continua, continua", per així pujar punts d’audiència aprofitant els minuts de publicitat dels altres operadors.

Mainat se’ns en va anar l’any 2004 regalant-nos una manera diferent de fer televisió i un meravellós llegat.