Barcelona i Trump
L’arxiu sempre és una meravella. Sempre. Sigui en qualsevol dels formats existents que ens puguin arribar a mostrar una hemeroteca, una fonoteca o una videoteca. L’arxiu és un viatge al passat que sempre resulta saludable, especialment per comprovar que malgrat la capacitat autodestructiva de l’ésser humà, el món avança.
A més, ens emmarca en un moment del temps en què una gran part de la ciutadania pensava d’una manera ben concreta, sovint totalment oposada a la que pensem actualment. I després de veure retrospectives del passat, ens preguntem: "¿Com és possible que penséssim així?". Doncs sí: era possible. No entenc com hi ha part de la població que no valora documents del passat perquè parteix del nostre present i hem après de molts d’ells.
¿Per què ens semblava tan habitual que en el concurs Un, dos, tres... les hostesses apareixien amb poca roba? ¿Per què somrèiem quan vèiem un gag de Cap d’Any de Martes y Trece en el qual la base d’aquest era un evident maltractament a la dona amb la frase final: "El meu marit em pega" ¿Per què? No hi havia xarxes socials, però hi havia programes de ràdio en els quals la gent cridava i també hi havia cartes al director en la majoria de rotatius...
He vist unes imatges fantàstiques en el compte de l’arxiu de TV3. En una crònica firmada per Joan Nogués, corresponsal de TV3 a Nova York el juny de 1991, 13 mesos abans de la nostra meravellosa cita olímpica, la promoció de la Barcelona dels Jocs passava per Nova York. ¿Qui va ser el protagonista i la cara visible d’aquesta promoció? Doncs l’amic de la cara taronja, Donald Trump. ¿Què va passar? Es va reproduir pel cel una mascota gegant inflable amb la figura del Cobi, de vuit metres d’altura, es va presentar a la terrassa de l’Hotel Plaza de Nova York, que era propietat de Trump.
Allò va suposar una gran oportunitat perquè Barcelona incrementés les relacions comercials amb els EUA i milions de nord-americans posessin la nostra urbs al mapa com a destí principal en els seus viatges.
Per això hem de destacar la importància del passat, de la videoteca, i la perspectiva que prenen certs documents amb el pas del temps. Preservar el passat amb l’objectiu de construir un futur que escrivim cada dia. Avui, a l’abril del 2025, si Cobi fos president dels EUA, ningú notaria la diferència amb l’actual.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero