Fitxatges

La sacsejada que està causant RTVE en el panorama audiovisual després dels seus fitxatges tant entre l’opinió pública com entre els seus principals competidors (especialment Mediaset i Atresmedia) és notòria. El pàrquing de l’entreteniment el té pràcticament al complet: David Broncano, Marc Giró, Andreu Buenafuente, Jesús Cintora, Javier Ruiz, Arturo Valls...

Deuen haver notat que de moment no he esmentat les futures tardes. M’estimo més esperar-me. L’únic que m’agrada és el títol: La familia de la tele. Família i tele són dos termes universals, positius i que en la mateixa frase produeixen molt positivisme. Molt.

Algun amic o amiga que tinc en la corporació i té càrrec a la plaça em diu: "Sergi, ens fotrem una hòstia important". La meva resposta va ser molt clara: "Si m’estàs parlant a partir de les previsions d’audiència, no ho crec pas, perquè gairebé tot el que heu fitxat està molt bé. I potser no pujareu d’audiència de manera espectacular, però una mica sí que pujareu". I el meu interlocutor/a em va respondre: "No, no, Sergi. Et parlo de reputació. És un tema que ja el comencem a percebre i no et parlo de xarxes socials. Hi ha certa vergonya i opinions a la casa molt en contra. Ja ho veuràs". Plof. Em vaig quedar glaçat.

En tot cas, em guardo a la butxaca la bíblia que des de RTVE pretén "fer una televisió pública pròxima, inclusiva i de qualitat". Bé, aquest ha de ser l’objectiu d’una cadena pública ara i sempre, però no destacar-ho ara per justificar uns fitxatges que provenen d’una privada, que després de deu anys d’un indubtable èxit va abandonar la fórmula i els seus col·laboradors perquè les taronges no es podien esprémer més.

Notícies relacionades

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest novembre

Llàgrimes

Recordin que ara fa unes setmanes –en un titular d’aquesta columna– explicava el que es filtrava des de la corporació pública: "No serà un nou Sálvame", proclamaven. Ja vaig advertir que tres o quatre presentadors al comandament d’un programa... Miol. Quan eren a la privada molts dèiem: "No passa res; això és entreteniment. I és Mediaset qui s’hi juga els quartos". I els va sortir bé. Ara, el mateix –o gairebé el mateix–, però des de la tele pública l’opinió sempre passarà per un matís diferent.

Passen els anys i personalment continuo sense veure cap mèrit en l’exdona d’un extorero pel fet d’aparèixer cada tarda com a copresentadora d’un programa. "És una vergonya que la nostra imatge sigui aquesta", em recordava el meu interlocutor/a. Correcte.