Fitxatges

La sacsejada que està causant RTVE en el panorama audiovisual després dels seus fitxatges tant entre l’opinió pública com entre els seus principals competidors (especialment Mediaset i Atresmedia) és notòria. El pàrquing de l’entreteniment el té pràcticament al complet: David Broncano, Marc Giró, Andreu Buenafuente, Jesús Cintora, Javier Ruiz, Arturo Valls...

Deuen haver notat que de moment no he esmentat les futures tardes. M’estimo més esperar-me. L’únic que m’agrada és el títol: La familia de la tele. Família i tele són dos termes universals, positius i que en la mateixa frase produeixen molt positivisme. Molt.

Algun amic o amiga que tinc en la corporació i té càrrec a la plaça em diu: "Sergi, ens fotrem una hòstia important". La meva resposta va ser molt clara: "Si m’estàs parlant a partir de les previsions d’audiència, no ho crec pas, perquè gairebé tot el que heu fitxat està molt bé. I potser no pujareu d’audiència de manera espectacular, però una mica sí que pujareu". I el meu interlocutor/a em va respondre: "No, no, Sergi. Et parlo de reputació. És un tema que ja el comencem a percebre i no et parlo de xarxes socials. Hi ha certa vergonya i opinions a la casa molt en contra. Ja ho veuràs". Plof. Em vaig quedar glaçat.

En tot cas, em guardo a la butxaca la bíblia que des de RTVE pretén "fer una televisió pública pròxima, inclusiva i de qualitat". Bé, aquest ha de ser l’objectiu d’una cadena pública ara i sempre, però no destacar-ho ara per justificar uns fitxatges que provenen d’una privada, que després de deu anys d’un indubtable èxit va abandonar la fórmula i els seus col·laboradors perquè les taronges no es podien esprémer més.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

Recordin que ara fa unes setmanes –en un titular d’aquesta columna– explicava el que es filtrava des de la corporació pública: "No serà un nou Sálvame", proclamaven. Ja vaig advertir que tres o quatre presentadors al comandament d’un programa... Miol. Quan eren a la privada molts dèiem: "No passa res; això és entreteniment. I és Mediaset qui s’hi juga els quartos". I els va sortir bé. Ara, el mateix –o gairebé el mateix–, però des de la tele pública l’opinió sempre passarà per un matís diferent.

Passen els anys i personalment continuo sense veure cap mèrit en l’exdona d’un extorero pel fet d’aparèixer cada tarda com a copresentadora d’un programa. "És una vergonya que la nostra imatge sigui aquesta", em recordava el meu interlocutor/a. Correcte.