¡Com hem rigut!

D issabte passat ho tenia clar. No recordo on vaig veure la promoció, però a les deu de la nit un servidor estava com un pal davant del televisor a punt per veure el Cómo nos reímos, un especial recopilatori dels últims anys de l’actor Josema Yuste, el 50% de Martes y Trece.

Per començar: aquest programa tan sols el pot realitzar Televisió Espanyola perquè en aquest terreny és absolutament insuperable, amb milions d’hores digitalitzades i poder oferir-les tant en plataformes a l’ús com RTVE Play o també en programes generalistes com el de dissabte. Animo l’ens que continuï portant productes selectius com aquest de la plataforma a la televisió.

La professió de Josema Yuste (José Mariano Yuste García de los Ríos, el seu veritable nom) és la d’actor i còmic, ignoro si per aquest ordre. Què volen que els digui: m’ha semblat sempre un autèntic abanderat de l’humor blanc, sa i amb talent, d’aquells gags que tornes a veure 30 o 45 anys després de la primera emissió i et torna un somriure. A més, difícilment s’ha ficat en problemes apareixent en debats opinant de coses, especialment en temps moderns en què per opinar segons de què acabes poc menys que rebent tota una allau de garrotades virtuals.

Josema ha fet 70 anys (és del març de l’any 54) i sospito que segueix tenint el cervell igual d’àgil que quan va fundar amb Millán i Fernando aquell trio anomenat Martes y Trece. Crec que portar el nostre cervell al que ens feia riure en els anys 80 (compte, que han passat 40 anys) implica una invitació a reflexionar sobre la societat en què hem viscut i algunes de les vergonyants coses que feien gràcia: el recordat gag, avui absolutament vergonyant, d’"El meu marit em pega", o la famosa cançó Maricón de España són una mostra d’això. Però no hauríem de quedar-nos només en aquesta lectura.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Un programa rescalfat sempre suposa un viatge al passat en què convindria valorar la felicitat que teníem al recordar amb qui vèiem aquests programes i a quin menjador: possiblement ara no tinguem ni la persona ni l’habitacle.

Mirin: Josema Yuste a un servidor li ha fet gràcia sempre, tota la vida: fent el gag de café tacilla o disfressat de monja cridant "ella no volia", o tants d’altres. Que quedi escrit el meu agraïment a Josema Yuste per regalar-nos sal a la vida perquè per mi ja té el cel guanyat.