Els viatges al passat d’Albert Om

Per a això últim, a la taula del plató disposa d’un simpàtic tocadiscos vintage (sí, aquest és el terme: simpàtic) que és de color verd oliva i que funciona a 33 i a 45 rpm, de manera que tot i que des del control de so podria llançar-se un àudio amb el qual quedaria resolta aquesta cerimònia de col·locar el disc en directe i esperar uns segons perquè es comenci a sentir, incorpora un ritual que resulta extraordinàriament agraït.

Poca broma perquè tot això que ens mostra l’Albert va molt més enllà d’una secció vintage. Aquesta ració setmanal de furgar en el passat ens la recomanen els neuròlegs (n’he visitat fa poc un parell) quan expliquen que exercitar la memòria suposa un meravellós exercici d’agilitat mental i eleva el benestar emocional al mantenir el cervell actiu i sa.

A més, com que es tracta d’una informació o una efemèride que sempre va lligada a l’actualitat, l’Albert millora el pack a través d’un embolcall que reuneix un difícil equilibri entre el rigor i la distensió, amb una cura intensa quan escull i ensenya a càmera cada objecte i una cura que ens recorda la d’un orfebre que mostra la seva col·lecció.

Aquest exercici està realitzat sempre des del respecte i es permet aquestes llicències, sempre des de l’elegància però amb certa desimboltura, segons els casos, amb el look i les formes dels protagonistes de llavors.

Notícies relacionades

Entren els esmorzars, marxa Dani Rovira

Rosalía aprofundeix en la seva fe en Déu a l'entrevista amb Ana Milán: "Ara soc més de resar que d’anar al psicòleg"

Aquest dimarts vinent es commemorarà el 10è aniversari de la mort de Johan Cruyff (10 anys ja...) i l’Albert ens va mostrar aquesta setmana imatges del Flaco baixant de l’avió que va aterrar al Prat en la seva arribada, l’octubre de 1973, i els anuncis que l’holandès volador va protagonitzar amb marques com Pintures Bruger, la loció Kerzo i els inoblidables calçotets Jim.

No oblidem mai els nostres orígens i banyem-nos regularment en el passat. Ja se sap: qui oblida el passat perd la seva essència, de manera que només podem donar-te les gràcies, Albert.