La foguera
El somriure d’Intxaurrondo

Quan veig a la tele Silvia Intxaurrondo sempre em recordo de l’Alfredo Urdaci de l’última legislatura d’Aznar i allò de "Ce Ce, O O". Un assistia a les seves locucions del telenotícies preguntant-se quina part d’aquell posat era convenciment del presentador i quina propaganda escrita i guionitzada per un altre. En els mitjans públics, aquests ferms portaveus del Govern sempre em fan un efecte nebulós: entre el fanàtic convençut i l’hipnotitzat.
És el que em passa amb Silvia Intxaurrondo, que té per a aquesta feina molt més carisma que Alfredo Urdaci. És un personatge ben dissenyat, propi de l’era d’Instagram i el control absolut sobre la pròpia imatge. La seva veu no s’altera mai i tampoc ho fa el somriure. És el somriure d’Intxaurrondo el que em deixa de vegades clavat al seu programa: aquesta espècie d’alegria impertorbable que transmet, la ganyota inalterada quan un col·laborador o un entrevistat desmunta amb arguments i dades qualssevol dels forats del seu discurs, que és el discurs gruyère de la Moncloa. La seva capacitat per transmetre la joia d’un mural extàtic de propaganda política em provoca una sensació entre l’ensurt, la fascinació i el menyspreu.
Recordo molt bé que, mirant el telenotícies d’Urdaci, el desastre del Prestige o la massiva oposició a la decisió fatal d’acompanyar els EUA en la destrucció de l’Iraq es convertien en temes tan lleugers com la corrupció del PSOE en el programa d’Intxaurrondo. Aquests dies, mentre l’Audiència dona la raó a Peinado en les sospites que planen sobre Begoña Gómez i l’UCO sacseja l’actualitat amb el seu text sobre la investigació d’Aldama i la trama Koldo, sintonitzo Silvia Intxaurrondo amb una curiositat morbosa.
Notícies relacionadesIntxaurrondo transmet sempre aquella seguretat sintètica d’Urdaci, però desproveïda de la serietat telegràfica del presentador i coberta pel carisma de la seva alegria permanent. M’assec al sofà i em passa davant els ulls, com una piconadora, la consigna governamental. S’interromp a qui tímidament assenyala la manipulació en un to ferm, intel·ligent i simpàtic de professora entusiasmada amb els nens, i després arriba la lliçó, i la presentadora enllaça les paraules amb una aconseguida imitació de l’estructura discursiva amb què es diu la veritat.
Com en els temps d’Urdaci, em pregunto: ¿què serà de tu, companya, quan el Govern hagi caigut i no quedi ningú interessat a sostenir aquestes mentides.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Adéu als insectes: aquesta és la planta que has de posar a casa teva
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE