LA FOGUERA
Les ‘kellys’ no són tontes
María del Mar Jiménez, de la Unión de Kellys, va estar l’altre dia al Congrés i va dir que Yolanda Díaz no tindrà foto amb les cambreres de pis per a les pròximes eleccions, que d’això s’encarrega ella. ¿I per què?, li hauria preguntat Díaz, ¿si us he fet indefinides? Perquè l’únic que demanen les kellys és el mateix que fa 10 anys, va contestar Jiménez: que no s’externalitzi la seva contractació quan són el 33% del personal estructural d’un hotel. Que les contracti l’hotel, vaja. Jiménez sap el que li convé molt millor que qualsevol representant alliberat.
He revisat els meus arxius, a veure quan vaig escriure la primera vegada sobre les kellys: va ser el 2017. Les havia conegut poc abans, parlant amb una netejadora d’hotel a la qual vaig descobrir amb un munt d’octavilles. Des d’aleshores han passat set anys, un maquillatge a la reforma laboral i el Govern més progressista de la història, però l’externalització de certs serveis essencials per a la marxa d’un negoci sembla que no es discuteix. L’externalització podria no ser el problema si a Espanya s’apliquessin estàndards estrictes, però al final sempre és una manera d’estalviar costos.
Notícies relacionadesLes cambreres de pis, les kellys, són un dels moviments socials més interessants dels últims anys. Fa una dècada que estan organitzades en diversos grups, gairebé sempre a l’esquena dels sindicats, que han intentat canibalitzar-les. S’han mostrat també taxatives i impermeables als cants de sirena de partits molt d’esquerres i molt feministes, que estan encantats de fer-se una foto amb dones que treballen molt dur, però s’obliden l’endemà del repartiment de butaques en el Congrés. Aquestes senyores tenen les coses massa clares per convertir-se en unes eines de ningú. Si aconsegueixen els seus objectius, serà pels seus propis mitjans.
En aquest sentit són, alhora, un exemple i una constatació. Exemple d’enteresa, treball dur, intel·ligència i sentit de la justícia; constatació que les antigues organitzacions pensades per canalitzar la reivindicació laboral (partits i sindicats) fa molt que van deixar de servir al seu objectiu. Si Espanya serà un país de cambrers i hotels, com fa pensar l’absoluta absència de projectes estructurals alternatius al turisme, faran falta moltes kellys, és a dir, molts treballadors capaços d’agrupar-se al voltant de la defensa dels seus interessos i de plantejar un discurs nítid, al marge del gest sempre vampíric dels polítics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Salut a la tercera edat La genètica dels superavis pesa més en la seva longevitat que els hàbits
- PEDERÀSTIA A L’ESGLÉSIA La víctima d’El Pilar va dir als capellans que era un "regal sexual"
- #METOO Més de 20 dones acusen Eduard Cortés d’assetjament sexual
- Ajudes La Diputació de Barcelona injecta 50 milions als ajuntaments
- La xifra de morts per la dana arriba a 158 i amenaça de créixer
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- José Luis Duran: "Per a una empresa, pagar el que li suposa una FP dual intensiva és ‘peccata minuta’"
- El Govern català revisarà els indicadors perquè els pacients "estiguin ben atesos"
- Salut emplaça a diagnosticar trastorns mentals greus
- Muntanyisme Mor un senderista de l’Hospitalet a l’entorn del cim Castell d’Acher