LA FOGUERA
Les ‘kellys’ no són tontes

María del Mar Jiménez, de la Unión de Kellys, va estar l’altre dia al Congrés i va dir que Yolanda Díaz no tindrà foto amb les cambreres de pis per a les pròximes eleccions, que d’això s’encarrega ella. ¿I per què?, li hauria preguntat Díaz, ¿si us he fet indefinides? Perquè l’únic que demanen les kellys és el mateix que fa 10 anys, va contestar Jiménez: que no s’externalitzi la seva contractació quan són el 33% del personal estructural d’un hotel. Que les contracti l’hotel, vaja. Jiménez sap el que li convé molt millor que qualsevol representant alliberat.
He revisat els meus arxius, a veure quan vaig escriure la primera vegada sobre les kellys: va ser el 2017. Les havia conegut poc abans, parlant amb una netejadora d’hotel a la qual vaig descobrir amb un munt d’octavilles. Des d’aleshores han passat set anys, un maquillatge a la reforma laboral i el Govern més progressista de la història, però l’externalització de certs serveis essencials per a la marxa d’un negoci sembla que no es discuteix. L’externalització podria no ser el problema si a Espanya s’apliquessin estàndards estrictes, però al final sempre és una manera d’estalviar costos.
Notícies relacionadesLes cambreres de pis, les kellys, són un dels moviments socials més interessants dels últims anys. Fa una dècada que estan organitzades en diversos grups, gairebé sempre a l’esquena dels sindicats, que han intentat canibalitzar-les. S’han mostrat també taxatives i impermeables als cants de sirena de partits molt d’esquerres i molt feministes, que estan encantats de fer-se una foto amb dones que treballen molt dur, però s’obliden l’endemà del repartiment de butaques en el Congrés. Aquestes senyores tenen les coses massa clares per convertir-se en unes eines de ningú. Si aconsegueixen els seus objectius, serà pels seus propis mitjans.
En aquest sentit són, alhora, un exemple i una constatació. Exemple d’enteresa, treball dur, intel·ligència i sentit de la justícia; constatació que les antigues organitzacions pensades per canalitzar la reivindicació laboral (partits i sindicats) fa molt que van deixar de servir al seu objectiu. Si Espanya serà un país de cambrers i hotels, com fa pensar l’absoluta absència de projectes estructurals alternatius al turisme, faran falta moltes kellys, és a dir, molts treballadors capaços d’agrupar-se al voltant de la defensa dels seus interessos i de plantejar un discurs nítid, al marge del gest sempre vampíric dels polítics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- EL MINISTERI DE SANITAT El consum de cànnabis entre els adolescents disminueix un 40% en les dues últimes dècades
- GOVERN COALICIÓ El Ministeri d’Hisenda cessa el subdirector de Tributs Locals imputat per la seva etapa juntament amb Montoro
- GALÍCIA-CATALUNYA Salvador Illa: «En moments de crispació política, si algú pot trencar aquest cercle viciós de retrets som els catalans i els gallecs»
- Delinqüència a Barcelona Surrealista detenció a Barcelona d’un home mig nu que s’escapava d’una festa pel balcó d’una veïna
- Curs 25-26 Catalunya paralitza l’adjudicació de places docents per al curs vinent i anuncia que el procés s’ha de repetir