Ayuso i Trump s’agraden, de Sánchez també se’n foten

A El Intermedio (La Sexta) últimament reparteixen millor la seva ironia. L’estrella de la seva conya continua sent Isabel Díaz Ayuso, això és indiscutible. Ahir la van treure molt enamorada de Donald Trump (interpretats per Cristina Gallego i Raúl Pérez). Hi havia veritable passió entre ells.

Trump li deia que havia de presentar-se a les primàries del seu partit per enderrocar Feijóo i així arribar a ser la nova presidenta del Govern, i ella li contestava, fosa d’afecte, però amb energia, que ni primàries ni bestieses, que ella directament talla caps com va fer amb Pablo Casado el 2022. Però també Wyoming i la seva troupe li estan foten canya ara a Pedro Sánchez i al seu Govern. Malgrat que aquest programa funciona com un aplicat equip de massatgistes del sanchisme, aquests pactes amb Junts, tan enigmàtics, a El intermedio no se’ls empassen i en fan burla sorneguera. A Sánchez li van dir, després de partir-se de riure amb els seus continus canvis d’opinió i de principis: "Amb ell només hi ha una certesa, faci el que faci, l’hemeroteca sempre li portarà la contrària". O sigui, no és fiable. Li dones 15 dies d’interval i assegura una cosa i la contrària sense que ni tan sols parpellegi. ¡Ah! Potser Sánchez hauria de començar a preocupar-se quan els seus equips televisius més submisos i devots comencen a mossegar-lo.

El sarcasme polític a la televisió arriba a l’eficàcia quan sap repartir els seus atacs. Una altra cosa és fer humor trampós.

Notícies relacionades

3Cat es consolida entre el públic jove: gairebé la meitat de la seva audiència té menys de 45 anys

L’Editorial de Cristina Villanueva: El relat de Pedro Sánchez

Fa uns dies, al programa Col·lapse, Toni Soler, el propietari de la productora de Polònia (TV-3), va explicar el seu sistema. Dibuixa els parodiats segons dos estereotips: els cabrons i els tontos. Exactament. Té raó. Els cabrons solen ser sempre els de fora. Parlen castellà, representen algun estament de l’Estat espanyol i són criatures odioses que venen a Catalunya a fotre’ns. Els tontos són els polítics catalans autèntics i els cabrons espanyols els prenen el pèl. Més que tontos, són el que en castellà anomenaríem pardillos, i en català passerells. Queden retratats com criatures matusseres, benintencionades, però innocents, una mica cataplàsmiques, que en mans dels cabrons espanyols sempre perden.

És un mètode ideal per a TV-3. Consolida la idea que som víctimes. Però els polonesos són intel·ligents: equilibren el dibuix maniqueu afegint al victimisme perfils patètics.