Jenni Hermoso va a Islàndia i el gel es fon

¡Ah! Es pregunta a partir del respecte i la tendresa. Tendresa que no ha sigut condescendència, ni paternalisme, ni compassió ni bonisme. El que ha fet Calleja, ben mirat, no hauria de ser considerat res extraordinari. Però, veient com sol treballar la tele aquests exercicis, sempre amb el pic i la pala, perforant i perforant l’ésser humà com si fos el túnel d’una mina de negoci sense escrúpols, veient el que abunda, els deia, la sensibilitat de Calleja avui mereix ser notícia. Circulaven a 17 graus sota zero per les grutes gelades de Katla, i a mi em va semblar que el gel, escoltant Jenni, es fonia.

Notícies relacionades

¿Porc o gallina?

RTVE s’afegeix a l’Orgull

Explicava que, a més de l’agressió que va rebre, també el que va arribar després va ser duríssim. Pressions perquè gravés un vídeo amb el seu agressor, fent el teatre que eren amics feliços, i que no havia passat res en absolut. Missatges a la xarxa en què li deien "si et trobo al carrer t’apunyalo" o "et desitjo que et trenquin els genolls". La seva vida constantment enfocada per les càmeres, mil fotos si anava amb la seva mare a una cafeteria... "Em vau treure el millor moment de la meva vida. Em vau col·locar en un lloc en què no vaig voler ser mai. ¡Jo no havia fet res i vaig haver de fugir!". Ho deia amb una enorme tristesa, però sense cap acritud. ¡Ah! És impossible no empatitzar amb Jenni Hermoso escoltant el que diu i observant la mirada que té, tan neta. I Calleja, en un moment donat, li va dir: "Però vau aconseguir un moviment que es diu Se Acabó. ¡En un microespai de temps heu canviat tantes coses comparat amb anys i anys de futbol masculí!". I ella va contestar: "Sí, hem sacsejat el vesper".

M’expliquen que després d’aquest programa alguna vespa ha dit: "Si no li haguessin fet el petó, cap tele s’hauria interessat per ella". És la forma més infame, canalla i repugnant del masclisme.