La caixa de ressonància
Willie Colón i l’eco que ressona en Bad Bunny
El músic mort novaiorquès i l’autor de ‘Nuevayol’ formen part de la mateixa història, salvant distàncies sòniques i polítiques, la d’una llatinitat urbana que evoluciona i llueix amb orgull la seva identitat
Bad Bunny ofreció un concierto en el estadio Allianz Parque de São Paulo. /
Aquest dissabte va morir Willie Colón i procedeix tornar a ell com a justa ofrena, ara que la música llatina viu un auge internacional d’unes dimensions no conegudes. Tenim aquell triangle carismàtic, el que va bascular en els anys 70 entre Colón, la veu d’or d’Héctor Lavoe i la composició de Rubén Blades, propulsor d’obres troncals. Àlbumes, publicats per Fania Records, del tàndem Colón-Lavoe (com ‘Lo mato’, 1973) i de Colón-Blades (‘Siembra’, 1977), que són al substrat d’una música avui en voga com és la salsa.
Un gènere amb diverses capes d’herència i reinvenció: fons cubans i porto-riquenys (amb el seu bagatge afro), trobada amb el jazz i el funk, metalls rampants. Colón li va injectar una gran expressivitat amb el seu trombó i la seva tasca com a arranjador, sabent llegir la història de cada cançó i emfatitzant els girs narratius. És un plaer retrobar-te amb aquell monument anomenat ‘El cantante’, peça de 10 minuts que va compondre Blades i a la qual Colón va donar un acabat simfònic perquè Lavoe es pogués delectar amb els seus fins contorns.
Notícies relacionadesCom saben Andrés Calamaro i Marc Anthony (que la van versionar), ‘El cantante’ és una afirmació de l’ofici de vocalista, ‘entertainer’, ‘pregonero’, que mostra un contrast entre la riallera imatge pública i la duresa solitària del dia a dia. I la transacció financera que sustenta el procés («el públic paga per poder escoltar-me»). L’arranjament de Colón, transitant de la gravetat del trombó al vol orquestral, reflecteix totes les tensions del relat, el seu drama i la seva glòria. Tot això resulta ser molt vigent en aquest temps en què els patrons salsers s’introdueixen en el pop urbà d’artistes com Nathy Peluso, Rauw Alejandro i, més en particular, Bad Bunny, que adapta també el fons líric social.
L’autor (més o menys) de ‘Nuevayol’ va dedicar unes paraules d’homenatge a Willie Colón en el seu concert de dissabte a Sao Paulo. Passant per alt friccions passades: Colón va arribar a atribuir l’èxit de ‘Debí tirar más fotos’ a inflar els números de Spotify artificialment a base de bots, si bé es va manifestar complagut per la picada d’ullet a la seva ‘Calle Luna, calle Sol’ perceptible en el tema ‘La mudanza’. No van coincidir en la seva posició política: Lavoe va derivar cap al trumpisme i era escèptic davant la idea d’un Puerto Rico independent. Bad Bunny no gira pels Estats Units en protesta per la seva política migratòria i carrega tintes contra la «descolonització». Però la salsa d’un i el reggaeton de l’altre formen part de la mateixa història.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
