Les tàctiques de Putin voregen el sadisme en la guerra d’Ucraïna

La premsa internacionalva revelar llavors que l’enunciat verbal del líder del Kremlin procedia en realitat d’un acudit sobre una violació sexual a la Bella Dorment, i el mateix Zelenski, humorista de professió i amb moltes taules davant de les càmeres, va recollir el guant i va utilitzar la polèmica en benefici propi: Ucraïna és «bonica» però la paraula «meva» era «una mica exagerada». Això, sí, la seva paciència en realitat s’havia d’interpretar com a «saviesa» que evitava una escalada bèl·lica, ignota al continent europeu des de la Segona Guerra Mundial. Dues setmanes després, les tropes russes van irrompre en territori ucraïnès i la violació del país veí finalment es va consumar, van venir a ironitzar molts comentaristes llavors.

Aquest episodi, més enllà dels rius de tinta que va desencadenar llavors, constitueix un exemple de les enormes dosis de violència verbal que fa servir habitualment el líder del Kremlin en les seves intervencions parlades i que, segons crítics i metges especialistes, revelen nocives i disfuncionals característiques de la seva personalitat. «Putin és un psicòpata amb trets sadistes; la debilitat l’empodera per actuar», va diagnosticar el maig del 2022 a ‘The Insider’ el neurocientífic James Fallon, professor de la Universitat de Califòrnia Irving, les investigacions del qual sobre la psicologia d’autòcrates, inclosa la de l’actual home fort rus, han ajudat la CIA i altres organismes de seguretat a conèixer millor el seu comportament. Uns desordres psicològics que, segons els estudiosos, s’han manifestat de manera recurrent en les guerres que ha iniciat després de la seva arribada al poder, sigui a Txetxènia o Síria, sigui a Ucraïna en l’actualitat, deixant sense calefacciócentenars de milers d’ucraïnesos mentre al front les seves tropes s’estancaven.

Xifres de morts

La guerra a la república caucàsica rebel, desencadenada la tardor del 1999, quan encara ocupava el càrrec de primer ministre a les darreries de la presidència de Borís Ieltsin, és plena d’exemples d’acarnissament amb la població civil. «En primer lloc, les xifres de morts; entre 40.000 i 60.000 morts i 350.000 desplaçats, unes xifres molt elevades per a una població que ben just superava el milió de persones», exemplifica per a EL PERIÓDICO Marta Ter, especialista en avaluacions de risc enfocades al Caucas i Àsia Central, que al seu dia va liderar la campanya ‘Txetxènia, trenquem el silenci’, per denunciar els abusos que en aquest territori es cometien.

Però potser l’element d’aquest conflicte que millor il·lustra aquest acarnissament amb els qui se li resisteixen és el tracte que rebien els presos i els seus familiars després de les operacions de neteja –en rus ‘zachistka’– que les tropes federals duien a terme a les poblacions txetxenes. «Tancaven els accessos dels pobles, no deixaven entrar ni sortir ningú i per regla general s’emportaven tots els homes amb més de 14 anys, tot i que també dones en ocasions, i els enviaven a un camp de filtració», recorda Ter. «D’allí només sortien els presos pels quals les famílies pagaven milers de dòlars, en molts casos torturats o mutilats; els cadàvers només s’entregaven també amb un pagament previ; tot està molt documentat en informes de Human Rights Watch», continua l’especialista.

La intervenció militar russa a Síria ha sigut també prolixa en episodis d’escarni contra civils indefensos o, en el seu defecte, equips de rescatistes. Després de l’enviament de l’aviació del Kremlin al país àrab per apuntalar el règim del seu llavors aliat, Bashar al-Assad, el setembre del 2015, es van multiplicar els episodis de ‘double tap’, una tàctica militar que consisteix a bombardejar dues vegades seguides un mateix objectiu per causar baixes en aquesta segona ocasió entre els equips de rescat i els bombers. «Transcorreguts cinc o deu minuts, bombardejaven de nou; eren molt més efectius que l’aviació del règim» d’Assad, certifica a EL PERIÓDICO Abdulrahman ElKhasan, exportaveu dels Cascos Blancs, el grup de rescatistes que recuperava els civils al nord de Síria després dels atacs aeris russos durant la guerra al país àrab.

Notícies relacionades

El Servei Secret dels EUA mata un home que intentava entrar a la mansió Mar-a-Lago de Trump

Domagoj Margetic, periodista d’investigació: «Antics soldats em van dir que hi va haver caçadors espanyols als safaris humans de Sarajevo»

Els hospitals, les clíniques i els centres sanitaris han sigut elements recurrents d’aquestes tàctiques de càstig col·lectiu, tipificades com a crim de guerra per la legislació internacional. «Rússia és campiona, en estreta competició amb Israel, en la destrucció d’hospitals», recorda Leila Nachawati Rego, professora al Departament de Comunicació a la Universitat Carles III i experta en el Pròxim Orient. «A Idlib, van arribar a bombardejar fins i tot un hospital maternoinfantil; destruir un hospital és destruir la base d’una societat, la seva curació, el seu refugi, les seves bases de futur», denuncia.

Més enllà d’inspirar una manera de fer la guerra al seu Exèrcit a Ucraïna, Síria o Txetxènia, les característiques de personalitat disfuncional de Putin tenen un aspecte inquietant per a l’esdevenir de la guerra d’Ucraïna: la imprevisibilitat. «Els psicòpates no estan bojos... però no tenen límits», i Putin es podria sentir temptat d’escalar el conflicte a nivells no desitjats si se sent «acorralat», escriu ‘The Insider’. Per evitar aquest extrem, el neurocientífic Fallon recomana «mantenir la pressió» de manera constant sobre el líder del Kremlin, en espera que «cometi un error», i evitar els «moviments bruscos» que desencadenin reaccions no controlades en ell.