Anna Lewandowska, vida pròpia, i el director de TV3, alegria

Anna Lewandowska, vida pròpia, i el director de TV3, alegria

FERRAN MONEGAL

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

M’ha semblat interessant que a Col·lapse (TV3) entrevistessin Anna Lewandowska. Malgrat que costava entendre el que deia per la superposició mal equilibrada entre ella parlant en polonès i la traducció simultània, ens ha quedat clar que aquesta senyora no és en aquest món en postura de dona acompanyant del seu marit, el gladiador del Barça Robert Lewandowski. Ella té vida pròpia, a més de compartir-la amb el seu famós marit.

Pel que sembla, més de cinc milions de criatures la segueixen a les xarxes, on exerceix d’entrenadora física i nutricionista. És famosa pel seu paradigma alimentari: cal començar a menjar per les postres i acabar amb la sopeta. De la seva vida familiar adverteix que de vegades amb el seu marit parlen en llenguatge futbolístic. ¡Ah! Hauria sigut interessant preguntar-li què comenten entre ells de la deriva del club, d’aquest camarot de submisos creat per Laporta –segons l’afilada terminologia d’Emilio Pérez de Rozas– i sobretot m’hauria agradat que li haguessin preguntat com es va rebre en el si familiar, i es va rebutjar amb notable valentia, aquesta oferta de 150 milions d’euros anuals de l’Aràbia Saudita.

Notícies relacionades

En aquesta mateixa sessió de Col·lapse van celebrar els 40 anys de TV3 entrevistant el seu director, Sigfrid Gras. Avui no els retrauré el seu art massatgístic. Celebrar quatre decennis de vida televisiva sol ser sempre, és natural, un festival d’elogis i lloances a tota pastilla. Voldria ressaltar un moment, quan el director va dir: "La gent continua pensant que TV3 és la seva". És una reflexió molt bonica. Però, sense ànim de rebaixar l’alegria, m’atreveixo a esbossar un apunt: l’Institut d’Estadística certifica que el nombre d’habitants de Catalunya són vuit milions, i els mesuradors d’audiències assenyalen que els programes més vistos de TV3 excloent-ne el futbol, o sigui, Telenotícies, Crims, El foraster, Joc de cartes, Polònia o Eufòria, oscil·len en els seus moments més àlgids entre 400.000 i 650.000 televidents.

¡Ah! És molt humà, molt irresistible, parlar de "la gent", així en general, a granel, com un tot que creus que et segueix en bloc amb fervor i devoció. Hi ha fins i tot qui arriba a creure-s’ho. Sol passar sobretot en àmbits polítics. "¡Representem Catalunya! ¡Negociem en nom de Catalunya!", en diuen alguns que en les últimes eleccions, d’un cens de 5.689.136, els van votar 570.000. El 10%.