Laura Escanes «Homes que es dediquen al mateix que jo no reben ni la meitat de crítiques»

¿Li va fer especial il·lusió que el seu primer projecte com a presentadora fos a TV3?

¡Sí! Jo de petita volia ser periodista, corresponsal de guerra o a Washington de TV3. Així que quan m’ho van proposar, la mini Laura de 10 anys va saltar d’alegria, i la d’ara també.

Fins fa poc ningú hauria associat el seu nom al d’un ‘reality’ d’aventura. ¿Li interessava especialment l’excursionisme?

La meva primera pregunta va ser: ¿jo també he de fer totes aquestes proves? Perquè m’agraden molt els reptes. Havia fet excursions de cap de setmana, alguna ruta, però no al nivell dels concursants. No havia escalat, ni havia fet ‘ràfting’, ni ràpel ni barranquisme.

‘La travessa’ és un repte en parella. ¿Amb qui ho hauria fet vostè?

Si em deixo portar per la part emocional, amb el meu germà. Però si he de pensar en algú per guanyar, en la meva representant, que és la meva millor amiga. Pencaríem molt.

No estem acostumats a sentir-la en català. ¿Ha sigut molt exigent amb el seu accent?

El català sempre ha format part de la meva vida, tot i que la gent no em visualitzava parlant-lo. He rebut moltes crítiques dient que no sabia pronunciar les esses sordes, les sonores... No entenia tanta crispació ni tant odi, perquè jo no enganyava ningú, parlo català estigui o no a Catalunya. Em va posar nerviosa veure el que es deia a Twitter, però després te n’adones que Twitter no és la vida real. El meu català el parla també molta gent i no puc fingir un accent que no tinc. Sí que hem treballat que de vegades se m’escapen coses més col·loquials que potser no són correctes per un diccionari, però és que jo no soc un diccionari.

Una altra ‘‘influencer’’ catalana, Juliana Canet, assegurava que mai faria contingut en castellà. En el seu cas és al contrari, sempre l’havíem escoltat en castellà. ¿Per què?

La vida m’ha portat per allà. La Juliana va començar a la ràdio a Catalunya, però a mi les primeres feines em van arribar des de Madrid. Tampoc és que ho hagi buscat ni planificat. Ara, tot i que la gent estigui acostumada a sentir-me en castellà, em ve de gust compartir coses en català. La gent em segueix perquè li interessa la meva vida, doncs això també és part de la meva vida.

I la continuarem sentint en català a la Nit de Cap d’Any, a les campanades de TV3.

Un altre somni complert. Fa por quan visualitzes tant alguna cosa i després es compleix. Has d’anar amb compte.

¿És previnguda?

Cada vegada més. Crec que és l’edat. Abans era més inconscient i feia les coses perquè les sentia, també pel punt d’innocència. Ara vigilo més. Tinc una filla i suposo que al ser mare ets més conscient que les coses poden canviar d’un dia per l’altre.

TV3 ha promocionat la seva nova plataforma amb cartells amb la seva cara i el missatge: «Benvinguts fans i haters». La frase és molt representativa del que ha d’afrontar vostè dia a dia.

Ells sabien que al contractar-me com a cara de 3Cat i com a presentadora de ‘La travessa’ hi hauria de tot, fans i ‘haters’. Perquè les novetats, de primeres, potser ens tiren cap enrere, però hem de deixar-nos sorprendre, oblidar els prejudicis i deixar-nos portar. Si TV3 s’ha llançat, per alguna cosa serà.

El director del programa diu que vostè va arribar sense els ‘vicis’ adquirits pels presentadors.

Buscaven una cara nova i arribar a un públic més jove. També he pensat que, com que no faig contingut exclusivament en català, la plataforma s’obre a molta més gent.

¿Ha necessitat teràpia per suportar els ‘haters’?

Mai se supera del tot. Porto fent teràpia des de fa tres anys i m’ha ajudat molt a conviure amb tot això. Perquè no ho pots eliminar, sé que no li puc agradar a tothom, però puc aprendre a gestionar les meves emocions quan passen aquestes coses. Hi ha gent que està pendent que m’equivoqui i que la cagui, ho veig en el meu dia a dia.

¿Creu que és una diana més fàcil a l’ésser dona?

Segurament sí, tot i que no sé dir el motiu. Homes que es dediquen al mateix que jo no reben ni la meitat del que rebem nosaltres, comentaris i fotos fora de lloc que no haurien d’estar permesos, però ens els mengem.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

¿Sempre mira els comentaris? Perquè ja sap que alguns li faran mal.

La teoria és fàcil, però no la poso en pràctica. Hi ha dies que en llegeixo alguns i dic: fins aquí, perquè si no acabaré plorant. Però al final és el ‘feedback’ de la gent, si no seria molt fred. Evidentment, no pot condicionar la teva vida i hi ha d’haver una part d’autoestima i seguretat en tu mateixa, però és important obrir la ment i rebre crítiques que no faran mal i de les que pots aprendre.