La crítica de Monegal: L’espurna de la setmana es diu Juana Dolores

¡Ah! Sap que a la tele tota fúria és assumible. Un bon llampec brilla més en la nit més obscura. Visibilitat mútua. Juana Dolores ha escrit un text titulat ‘Rèquiem català’ que fon militància i poesia. No certifica la defunció de Catalunya, és una missa que invoca els esperits per a la resurrecció d’una Catalunya diferent. «Cal desmuntar la catalanitat institucional orquestrada per les classes dominants. La catalanitat és múltiple. És als carrers [...] Escriure bé és més revolucionari que escriure en català». Bonic crit. Però l’èxit de Juana Dolores aquella nit va ser el ‘repàs’ a TV-3, des de la mateixa TV-3: «Aquesta tele pública que valida Junts, i el Trias que diu que el van apartar les clavegueres ¡com si les clavegueres no existissin a Catalunya! […] Aquesta tele pública en la qual no passa res, tot suau. Aquesta tele de la burgesia catalana. Ineptitud de periodistes. A veure si dimiteix el director i la cúpula de vells que hi ha darrere de TV-3. ¡Que hi entrin els joves!».

Notícies relacionades

Juana Dolores i Graset, bravo pels dos

Juana Dolores, la filla de la dona de fer feines

¡Ah! Li dono la benvinguda a la Juana al gremi de la crítica televisiva. Discrepo en algun punt, això sí. Efebocràcia i gerontocràcia no són cap garantia en si mateixes. Recordi el crit del nonagenari Stéphane Hessel: ‘Indignez-vous!’. El van fer seu tots els progressistes, joves i vells, del món. He llegit dues entrevistes a la Juana en el digital ‘Núvol’ (2020 i 2023). Dibuixa un paisatge. Bellesa i ideologia. Glamur i marxisme. Abans que escriptora, militant política. Li agrada Gramsci. A mi també quan diu «’L’indifferenza è il peso morto della storia’». S’identifica amb Passolini, i segur que vibra amb aquell missatge ‘Ad alcuni radicali’: «’Coscienze serve della norma e del capitale’». 

Allò veritablement revolucionari

L’octubre del 2022 Joel Díaz (‘Zona Franca’, TV-3) la va entrevistar i li va recordar: «Tu has dit que el que vols és un programa a TV-3, un pis a l’Eixample, i criatures». I ella reia i deia que sí. ¡Ah! Jo crec que donar-li un programa a la Juana a TV-3 és factible. El sistema té un gran aparell digestiu. Fins i tot arriba a reconfortar antisistemes. El que no sap la Juana és que avui allò veritablement revolucionari és no sortir a la tele. Mai.