Psicòlegs i una "corassa" emocional, els recursos dels agents que desarticulen la pornografia infantil: "És un escenari perillós i dur"

"Material molt, molt dur, tremendament sensible i emocionalment molt impactant". Amb això treballen els agents de la Guàrdia Civil que persegueixen la pornografia infantil i als quals se sotmet a un protocol d’assistència psicològica, una "cuirassa" per suportar el visionament de les terribles imatges que els depredadors comparteixen a la xarxa.

Tot i que la societat parla de com n’és de greu la pornografia infantil, fins que "no ho veus, no ho toques, no saps fins a quin punt és greu", diuen els investigadors de la Secció d’investigació de l’explotació sexual infantil, pertanyent al Departament contra el Cibercrim de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

"No tothom pot"

El material amb què han de treballar cada dia és "emocionalment molt impactant". "O hi ha un pla d’assistència psicològica per ajudar-nos a suportar el visionament d’aquest material, o al final tindríem un problema fins i tot de malaltia mental", afirmen.

Per això, des de fa menys de dos anys la Guàrdia Civil ha implementat un Pla d’assistència psicològica integral a investigadors d’explotació sexual infantil que s’aplica des del principi, és a dir, abans d’entrar a la unitat. Es valoren, per tant, els perfils perquè, com expliquen, "no tothom pot investigar aquest tipus de delictes davant l’impacte emocional de la cruesa de les imatges i els vídeos".

En aquesta primera fase de selecció i incorporació, els agents mantenen diverses reunions durant quinze dies amb els psicòlegs del cos. Després de les entrevistes personals per veure el perfil de l’aspirant, se li va mostrant material de forma progressiva: del menys impactant al més dur. Així, se li mostren, en primer lloc, imatges d’adolescents semidespullats per passar després de manera progressiva a escenes de nens de molt curta edat lligats, per exemple, i acabar amb vídeos de força duresa que freguen la tortura i el sadisme.

Ja en la segona fase, els agents incorporats al grup tenen com a mínim una sessió individual i una altra de grupal a l’any amb els psicòlegs, tot i que poden demanar assistència sempre que ho necessitin. No es tracta només de desfogar-se, sinó també de comptar amb tècniques per al dia a dia. Són -recalquen- eines "molt bones" per poder combatre l’estrès que pot causar el visionament permanent o més o menys continu".

"Cal estar una mica deshumanitzat o una mica deslligat del vessant emocional per evitar que això ens afecti", subratlla metafòricament un d’ells, que precisament va arribar al grup després d’anys de servei a Trànsit, en què també va haver de presenciar imatges molt dures dels accidents.

Humor negre

Recórrer a l’humor negre és un dels recursos que els agents de vegades fan servir com a "cuirassa" per no endur-se a casa aquest estrès. Com també ho és parlar entre ells, compartir el que senten, i relativitzar-ho. No són només les imatges el que sorprèn els investigadors de la pornografia infantil. Reconeixen que els textos dels depredadors "poden ser fins i tot més nocius", perquè són l’expressió del que pensen aquests pedòfils, del que desitgen.

Expressat en fòrums, en cartes entre ells, en missatges..., aquests textos són capaços de "pertorbar moltíssim més que una imatge". "Som incapaços de processar que una persona pugui escriure això directament. El seu cap va més enllà del que ells físicament poden arribar a fer".

Més enllà de les imatges i els textos, els investigadors se centren en altres aspectes que apareixen en les imatges i que no se centren en l’acte sexual. Es tracta d’identificar les víctimes i, per a això, localitzar on s’ha pogut gravar el vídeo o fer la foto és fonamental.

Notícies relacionades

La Cerdanya per Setmana Santa: una població que passa de 19.000 a 125.000 persones

Nitazens: així és la potent droga molt més perillosa que el fentanil que ja ha provocat una mort a Espanya

Són dues setmanes "veient material i intentant treure qualsevol dada que ens aporti informació de la ubicació, de la víctima". I la poden aportar els sons, el soroll del carrer, l’accent de les veus, un programa de televisió que en aquell moment s’estigués emetent...

Víctimes que són captades per diferents mètodes, un d’ells els videojocs i les noves xarxes socials. Va ser el cas d’un argentí detingut per l'UCO el 2022 i condemnat a 433 anys de presó que havia produït material amb 32 víctimes, de les quals 26 ja han estat identificades.