"Els temps de contractació són un drama": alcaldes catalans demanen flexibilitat per donar respostes en un clima de polarització

L’exalcaldessa de Sant Cugat del Vallès i expresidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa (CiU), ha destacat que els principals canvis en la política local des de principis de segle s’han produït en els tempos amb què treballen els consistoris i ha remarcat que als anys 2000 "érem més ràpids". També en la manera de comunicar-se, amb l’aparició i la transformació constant de les xarxes socials i, a més, un clima de "crispació i polarització" que ha crescut, sobretot, des del 2017: "Abans les diferents formacions del Ple ens podíem posar d’acord, però apareixen formacions la voluntat de les quals és la crispació i això dificulta generar una política de consensos". Uns aspectes compartits per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy (ERC); l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol (PP); l’alcaldessa de Gavà (PSC), Gemma Badia (PSC); i l’alcalde de Mataró i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), David Bote (PSC).

Aloy ha dit que els processos de contractació actuals, després dels diferents canvis legislatius aplicats en l’última dècada, són "un drama" i que "paralitzen l’administració". En aquesta mateixa línia ha parlat Albiol, que ha posat com a exemple la voluntat del president de la Generalitat, Salvador Illa, d’apostar per la densificació urbana, una visió que l’alcalde ha dit que comparteix. Minuts abans i en el mateix fòrum, Illa ha promès als alcaldes suport polític, econòmic i jurídic per construir "tant habitatge com càpiga" als seus municipis. Amb tot, Albiol ha assenyalat que, de mitjana, transcorren entre tres i quatre anys des que una administració decideix impulsar una promoció d’habitatge fins que en finalitza la construcció.

"És totalment inviable amb la crisi de l'habitatge que tenim en aquest país. No podem continuar amb aquesta dinàmica, perquè no serem capaços de donar resposta a una societat que cada vegada exigeix més celeritat a l’hora de donar respostes", ha conclòs l’edil badaloní.

Polarització i xarxes

Sobre les xarxes socials, l’alcalde de Manresa ha reconegut que administracions i polítics viuen moltes vegades condicionats "per un soroll que moltes vegades no sabem ni qui el produeix". Un soroll "vertiginós" que, ha apuntat Aloy, produeix "un dany a la política". També l’alcaldessa de Gavà ha manifestat la seva preocupació pel que ha defensat com el "perfil polític 'hater'" que, més enllà de les xarxes socials, aposta pel "desprestigi, la desinformació i el bul". "Arriba un moment que tot s’hi val", ha apuntat l’alcaldessa, que ha comentat que aquests discursos fomenten la pèrdua de respecte, fan que sembli que "tot està permès" i perjudiquen tota la societat.

Per la seva banda, l’alcalde de Mataró i president de la FMC, David Bote, també ha incidit que troba a faltar de la 'vella política' la "capacitat de parlar". Ha apuntat que els atacs traspassen cada vegada més la barrera del que és personal i que avancen en pro d’una "deshumanització brutal": "Hauríem de rescatar la capacitat de posar-nos d’acord", ha afegit.

Més recursos

Notícies relacionades

Illa promet als alcaldes suport polític, econòmic i jurídic per construir «tant habitatge com càpiga» als seus municipis

Barcelona obligarà a instal·lar detectors de fum als habitatges de nova construcció

En els últims anys, la suma de la inflació, el 'forat' pressupostari que els ha causat deixar d’ingressar l’impost de plusvàlua i un marc legal de finançament anquilosat han suposat una 'tempesta perfecta' a la qual les administracions locals han apel·lat en diferents ocasions per llançar el seu 'SOS financer'. Unes peticions que s’han repetit al llarg de les taules rodones celebrades aquest dimecres 8 d’abril a l’Atrium de Viladecans, equipament que ha acollit l’esdeveniment. Els edils han incidit en la dependència de l’Impost de Béns Immobles (IBI) per construir les seves finances locals i en la necessitat d’augmentar els ingressos per altres vies per poder fer front a les despeses amb què lidien cada dia, moltes vegades amb assumptes que fins i tot escapen de la seva competència.

En aquest marc, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha explicat que, en els últims anys, la seva ciutat ha crescut en uns 10.000 habitants, però que les lleis actuals els dificulten, per exemple, condicionar la plantilla a la realitat local. "He de posar 15 policies més i no em deixen. Tinc un superàvit de set milions d’euros i no me’l deixen gastar", ha assenyalat respecte de les limitacions de la regla de despesa. "No pot ser que no puguem gastar els nostres estalvis. No podem viure d’un finançament municipal que es basa en el valor patrimonial dels nostres municipis. El 60% ve dels impostos municipals i la meitat d’això de l’IBI. No pot ser que Sant Cugat tingui més recursos que Santa Coloma quan aquesta té més població", ha reblat.