La crítica de Monegal: Un voltor vol devorar la Mari i l’Antonio

Fa una setmana, el reporter Gonzo (‘Salvados’, La Sexta) va estar al pis de l’Elisenda, a la Casa Orsola, en ple Eixample barceloní. Fa 32 anys que paga el lloguer religiosament. Ara l’immoble és propietat d’un fons d’inversió espanyol (Lioness Inversiones) i la faran fora. «No volen inquilins com nosaltres, no els interessa. Volen inquilins de curta durada i que el lloguer vagi pujant», explicava l’Elisenda. El trauma mental, anímic, psicològic que està patint és aterridor. Cada matí s’aixeca amb la por, el sotsobre, de no saber si arribarà a la nit. En qualsevol moment del dia poden posar-la al carrer i quedar a la intempèrie, sense sostre. Vaig veure aquest cas establert còmodament a casa, i em vaig remoure indignat a la butaca. I em vaig adonar que és important indignar-se. Que la tele ens recordi que ens hem d’indignar. Perquè ja hem oblidat aquell ‘Indignez-vous’ que escrivia, deia, cridava, Stéphane Hessel.

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

Aquesta setmana m’he tornat a indignar amb un cas que ens va ensenyar ‘La Sexta Explica’. Es tracta de l’Antonio, jubilat de 85 anys, i la seva dona Mari, de 82. Fa 23 anys van poder accedir a un pis d’un immoble de protecció oficial. A Alcorcón. Tenen una pensió molt modesta i van pactar un lloguer de 200 euros. Temps després la Comunitat de Madrid va vendre l’immoble al fons Blackstone. ¿Com es pot vendre a un fons privat un immoble protegit? Conseqüència: el lloguer ha passat a 650 euros, i amenacen amb pujades del 60%. Vam veure l’Antonio al seu piset, amb la Mari, prenent cafè. Deia: «És una lluita contra un gegant. Ens desallotjaran. Ni tan sols actuen com els voltors. El voltor plana a dalt, al cel, i abans de llançar-se espera que la presa es mori. En el nostre cas no tenen paciència. Amb 82 i 85 anys que tenim, ¡per Déu!, només que esperessin una mica...».

L’Antonio serà octogenari, però la seva irònica, tremenda i encertadíssima paràbola del voltor demostra que té les neurones perfectes. No sé si mentre escric aquestes línies el voltor ja s’haurà llançat sobre ells. La indignació és necessària, però no suficient.