L’Oscar premia l’art de posar cara als personatges

La primera vegada que un director de càsting va aparèixer en els títols de crèdit d’una pel·lícula va ser en una data tan tardana com el 1968, en El cas Thomas Crown, de Norman Jewison. L’afortunat va ser Lynn Stalmaster (1927-2021), que al final de la seva carrera podia presumir d’haver vist el seu nom reconegut en més de 180 films (entre aquests, títols tan destacats i tan diferents com El violinista a la teulada, Harold i Maude, Rollerball, El retorn dels set magnífics, Superman i Els intocables d’Eliot Ness). El 2016, Stalmaster va ser distingit amb un premi honorífic de l’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood i es va convertir així en el primer responsable de repartiment que va obtenir un Oscar (Juliet Taylor, directora de càsting de Woody Allen i de pel·lícules com L’exorcista, Taxi driver i La llista de Schindler, en va rebre un altre el 2024). Una dècada després d’aquella primera estatueta, els premis Oscar estrenaran diumenge vinent la categoria de millor càsting i brindaran així un reconeixement pel qual els professionals del sector han estat batallant durant més de 30 anys.

"Al final, no és tan important tenir la possibilitat de guanyar un premi com que l’especialitat es vegi reconeguda, que hi hagi una representació. En una indústria com la del cine, tan basada en la visibilitat, volem tenir aquest espai, que se sàpiga que existim i s’entengui una mica millor en què consisteix la nostra feina", afirma María Rodrigo (Madrid, 1984), directora de càsting de Sirat, Romería i Maspalomas, per citar tres títols recents. Sirat es va emportar el 17 de gener el Premi del Cine Europeu a la millor direcció de repartiment (que també s’entregava per primera vegada) i va entrar en la shortlist dels Oscars en la categoria. No són assoliments menors.

Coherència i color

Rodrigo remarca que, a diferència del que passa amb la feina en altres especialitats que també han sigut històricament ignorades en els premis –posa l’exemple dels ajudants de direcció–, la tasca dels responsables de càsting "sí que pot ser perfectament apreciada pels espectadors". Però ¿què és el que distingeix un bon càsting d’un altre de simplement passable? "Crec que un repartiment bo és el que té una coherència quant a estils interpretatius i quant al to de la pel·lícula, el que aporta un color particular i ajuda l’espectador a comprendre el que la pel·lícula li està volent dir". No és una alquímia senzilla. Com ha apuntat un crític nord-americà al parlar de la pel·lícula brasilera El agente secreto, si expliques una història ambientada el 1977 "has de buscar actors amb cara de no haver vist mai un smartphone".

Es diria que el responsable de repartiment d’El agente secreto, Gabriel Domingues, ha superat el repte, perquè ell és, precisament, un dels aspirants a emportar-se a casa el primer premi al millor càsting en la història dels Oscars. Completen el quintet de nominats Nina Gold (per Hamnet), Cassandra Kulukundis (Una batalla tras otra), Francine Maisler (Los pecadores) i Jennifer Venditti (Marty Supreme).

Una majoria femenina

Dels cinc candidats, quatre són dones, un percentatge que, segons María Rodrigo, reflecteix amb precisió la realitat del sector. "Som una majoria femenina, sí, totalment". ¿Hi ha alguna explicació per a això? "Penso que, d’una banda, té a veure amb el fet que és una tasca que es basa molt en les cures; almenys, per a mi, fer que el procés sigui amable per a tots els actors que venen a presentar-se és una cosa fonamental. I, de d’altra, les dones estem més acostumades a treballar a l’ombra, a ser escuderes i no banderes. Potser per falta de referents, hem deixat de banda l’afany de lideratge i hem optat per buscar camins alternatius, i suposo que, en el món del cine, el càsting ha sigut en gran manera un camí alternatiu per a molts professionals".

En els nombrosos debats que van precedir l’acord pel qual l’Acadèmia de Hollywood va aprovar, el febrer del 2024, la creació d’una nova categoria per reconèixer "el paper essencial que els directors de càsting tenen en la realització cinematogràfica", l’oposició més ferma va arribar per part d’alguns representants de la branca de direcció, que al·legaven que el procés de selecció d’actors forma part en realitat del treball conjunt de directors i productors. "Per descomptat, cal treballar plegats, però això passa amb qualsevol especialitat –comenta la responsable de càsting de Sirat–. Cada director pot tenir els seus criteris o requisits; hi ha directors a qui els agrada un tipus d’interpretació i es comuniquen amb els actors d’una manera determinada, i la nostra tasca és tenir tot això en compte i crear un equip de treball que sigui funcional i competent en aquestes circumstàncies. Un bon director de càsting ha d’interpretar el que el director té al cap i complir les seves expectatives, però també fer que el procés sigui satisfactori per a tothom".

Notícies relacionades

Shein obre una antena a Barcelona

Identitat entre dos mons

En aquest sentit, Rodrigo comenta que la imatge que sovint es dona en la ficció del que és un procés de càsting, com una cosa traumàtica, és tant irreal com nociva. "Als qui més perjudica és als actors que comencen, perquè s’enfrontaran als seus primers càstings amb por, amb una sensació de derrota, i això no és just".

Després que els Oscars i els Premis de Cine Europeu hagin obert les portes als responsables de repartiment, sembla lògic pensar que els Goya no tardaran a fer el mateix. ¿Quan? "És impossible respondre, però això és a sobre de la taula des de fa molt temps –explica María Rodrigo–. No tant pel premi per si mateix, com deia abans, sinó pel reconeixement. Quan en un article es parla del repartiment d’una pel·lícula, mai s’esmenta que hi ha un director de càsting. A mi em van dir una vegada que com que no hi ha Goya no és una figura que rebi atenció. Bé, doncs llavors vull que hi hagi un Goya".