La crítica de Monegal: No són flocs de neu, són bates blanques sanitàries

Em vaig asseure, atònit, al sofà, a escorcollar aquell misteri que la tele m’estava ensenyant. I em vaig adonar de seguida del que passava. No eren flocs de neu el que estava caient. Eren les bates blanques que els nostres sanitaris llançaven a l’aire, davant el Parlament de Catalunya, en protesta per les seves intolerables condicions de treball i en defensa d’una sanitat pública eficient i ben dotada.

GEOGRAFIA blanca. Aquests últims dies les cadenes ens estan oferint imatges similars. Tota la geografia de l’Estat és una gran nevada de bates blanques. Els testimonis sorgeixen imparables a través de la pantalla. Facultat de Medicina de la Universitat Complutense. Dimecres, Ana Pastor (‘El objetivo’, La Sexta) estava envoltada de gairebé un centenar de sanitaris. Va elegir una doctora a l’atzar, pediatria d’atenció primària en aquest cas. Li va preguntar: «¿Quants nens atens en una jornada laboral?». Resposta: «No menys de cinquanta. De vuit del matí a tres de la tarda. Faig la feina de tres professionals. No és curar, és despatxar».

Van seguir els testimonis. Un auxiliar d’enfermeria de l’Hospital del Mar de Barcelona, un cap d’urgències de l’Hospital de La Fe de València... I un rètol gran, enmig d’aquella Facultat de Medicina, que deia: ‘La sanitat pública es dessagna’.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

INFORMATIU ‘TN migdia’. Cobrien la manifestació de sanitaris davant la Generalitat. La càmera ens va oferir en primer pla aquesta pancarta: «Els metges sí que ploren, els metges no facturen». Exacte. Ni porten un Ferrari, ni un Rolex, ni gaudeixen de dues mansions a Pedralbes. Potser ni tan sols un humil Twingo es poden permetre per anar tirant.

‘ZONA Franca’, l’espai del sarcasme ‘estripat’. Apareix el presentador Joel Díaz vestit amb bata blanca. «És el meu particular homenatge. A Catalunya el sou base de la majoria dels metges amb prou feines arriba als mil euros. És una vergonya. Entre altres coses perquè un subnormal com jo cobra molt més». Crec que és la primera vegada que he estat d’acord amb Díaz d’una manera tan absoluta i total.