La crítica de Monegal: Revilla veu Joaquín com a president del Govern

El president de Cantàbria no li va explicar que per ser molt popular i molt conegut el que busca tot polític és que el treguin contínuament a la tele –¡que et vegin, que et vegin!– fent el que sigui perquè l’imprescindible és sortir. Això no l’hi va dir Revilla. En canvi, li va inculcar que el bon polític ha de trepitjar el territori per comprendre les vicissituds de la ciutadania. I el va portar a una granja de vaques perquè veiés que els grangers les passen magres perquè els paguen el litre de llet a un preu ridícul. Naturalment, Revilla va aprofitar per desgranar una altra vegada el seu rosari d’anècdotes, totes conegudes, com la gana que va passar com a convidat al casament del llavors príncep Felip.

Però, tot i que es repeteixi, sempre hi afegeix arpegis de la seva pròpia collita i ens entreté malgrat saber-nos de memòria la partitura. El més interessant d’aquesta trobada és que Revilla, després d’analitzar Joaquín, va arribar a la conclusió que seria un extraordinari polític. Li deia: «Avui els polítics, en general, només defensen el que els interessa a ells o al seu grupet. Espanya els importa ben poquet». I després d’aquest verset, que no discutiré, Revilla mirava a càmera i ens deia: «Joaquín és ara mateix la persona més estimada del país. És un símbol [...]. ¡És tot humanitat!». I va concloure, ple d’admiració, que Joaquín seria un president del Govern magnífic. Home, tot és possible. El famós davanter centre George Weah va ser elegit president de la República de Libèria el 2018 i encara segueix en el càrrec.

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: J.J. Vázquez a TV-3, i de televisió, ni piu

La crítica de Monegal: El Pablo Motos del ‘Polònia’ només veu tetes

Hi va haver un moment molt significatiu: precisament quan va ser Joaquín qui va preguntar a Revilla si li agradaria ser president del Govern. Revilla va contestar: «Doncs és clar que sí». I va afegir amb nostàlgia: «¡Si tingués 30 anys!». És a dir, que potser Revilla, ara als seus 80, veu en Joaquín la remota possibilitat que li podria haver aparegut a ell mateix. No sembla, però, que futbolista faci el salt a la política. A l’arribar a casa la seva família va decidir: «política ¿sí o no?». Només va votar sí la seva filla petita. Fins i tot Joaquín va votar que no.