Aquella tele de l’estiu de 1985

Fa 40 anys, el 1985, un servidor en tenia 21. O més ben dit: ja en tenia 21. En general, en aquella generació de 1964 ja estàvem molt, molt encantats; és a dir, que els 21 anys de 1985 són els 16 del 2025, i davant l’absència de telefonia mòbil, el nostre consum passava moltes hores davant el televisor, escoltant la ràdio i llegint diaris.

Així que un dia com avui, 11 de juliol de 1985, ja hi havia Jordi Hurtado (molt jove, això sí, com un servidor) presentant el Si lo sé, no vengo, aquell concurs dels diners i els quilòmetres, les proves dels quals escrivien Miquel Arguimbau i Iván Tubau, que en aquell 85 també em feia classe a la facultat de Bellaterra…

Llavors, i després de l’aclaparadora victòria del 82, el tercer any triomfal del PSOE verificava el lideratge absolut de Felipe González, en la seva versió post Isidoro i quan encara era d’esquerres. Antena3 de ràdio ho petava i aquell mes de juliol va organitzar uns concerts en diferents escenaris del país. Les actuacions que van tenir lloc al parc d’atraccions de Montjuïc, a Barcelona, van ser: el dia 1 de juliol van actuar Los Marismeños, ple; el dia 3, Los Chunguitos, ple també; el dia 16, Manzanita, ple a vessar; el 24, Los Sirex, a rebentar, i el dia 26, el Duo Dinámico, fins a la bandera.

I aquest dilluns 13 de juliol es compliran 40 anys d’un dels concerts més exitosos i inoblidables de la història i que va tenir lloc a Wembley: el Live Aid, amb la presència de Spandau Ballet, Sting, Phil Collins, Paul Young, U2, Dire Straits, Queen, David Bowie, The Who, Elton John i un tal Paul McCartney, entre molts d’altres. Em pregunto si avui dia seria possible reunir tantes estrelles, amb tanta qualitat musical, amb els seus egos, en un concert semblant. Doncs no.

Notícies relacionades

Una experiència més que religiosa

No faré crítica sobre els Sanfermines

MIRIAM RIAU.

Em nego a escriure un article sencer dedicat a un escot, per això li dedico només el paràgraf final. Crec que no hauríem de ser esclaus de les xarxes socials, però com que l’allau de comentaris és de tal intensitat, m’atreveixo a suggerir que deixin en pau la periodista de TV3 Miriam Riau, el seu escot, el seu estilista i TV3 en aquest tema. Que es vesteixi com li doni la gana, per Déu, que som al 2025 després de Crist, tot i que pel soroll generat m’ha fet l’efecte que som al 2025 abans de Crist. ¡¡Això sí que és propi d’un tema de fa 40 anys!