La crítica de Monegal: Simpatia transversal, Joaquín també sedueix a Catalunya

O sigui, que en aquest cas l’esbombat ‘fet diferencial’, aquesta idea que els catalans, en matèria televisiva, riem i ens entretenim de manera diferent, es dilueix. ‘El novato’, naturalment, és Joaquín, mític jugador del Reial Betis Balompié. A-3 s’hi va fixar de seguida quan va veure que al seu pas per diferents programes de la casa concitava gran interès. I sobretot desbordava enorme simpatia que enganxava molta audiència.

¡Ah! La simpatia és una emanació intangible del caràcter, com un perfum que emet de manera natural una criatura. La simpatia és innata. Es té o no es té. I si no es té, no es pot fer res per adquirir-la. D’entre els grans pensadors de la història que han reflexionat sobre la simpatia és molt interessant el matís que introdueix Plini el Vell en la seva ‘Història natural’, contraposant a simpatia l’antipatia, que segons ell és l’odi sord (‘Odia rerum surdarum ac sensu carentium’). O sigui que per evitar ser odiós cal fugir d’ideologies polítiques, o de qüestions espinoses que divideixin l’audiència en partidaris i contraris, i crear un clima blanc, superficial, alegre i atractiu.

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: La violència del ‘Yoyas’ i la degeneració televisiva

Nou càstig per a l’Orestes a ‘Pasapalabra’ (va a la cadira blava avui....)

El seu primer convidat, el xef Dabiz Muñoz, ha sigut ideal en aquest sentit. Res hi ha més inofensiu que posar-te a cuinar unes llenties amb un cuiner tres estrelles Michelín. Per no ser inconvenient, Joaquín ni tan sols li va preguntar per la patacada que es va clavar Dabiz amb el seu restaurant StreetXo, a Londres. La llarga conversa va ser entusiàstica, ressaltant allò bonic i disfrutant d’un Joaquín divertit, amb gràcia –que no graciós– i confirmant aquesta impressió de ‘bona gent’ com diuen a Andalusia.

Res té que veure Joaquín amb el que feia Bertín a ‘Mi casa es la tuya’, com alguns han pretès. En Bertín tot era engolat i presumptuós, malbaratament de luxe, mansions, multimilionàries urbanitzacions... Joaquín no presumeix de riquesa ni fa ostentació de res en absolut. Això s’agraeix molt.