La crítica de Monegal: L’inventor de ‘Masterchef’, el negoci de les franquícies

¡Ah! El món de les franquícies televisives és un negoci fabulós que mou milers de milions al món i constitueix un dels ‘corpus’ més fonamentals del ‘business’. Roddam va explicar que va inventar ‘Masterchef’ perquè estava cansat de sentir que la gastronomia ‘british’ era una bírria. Va inventar ‘Masterchef’ com a programa per potenciar la gastronomia a Anglaterra. «Va ser un acte de patriotisme», va afegir esbossant un somriure.

Home, no es si ha aconseguit millorar l’art culinari dels anglesos, però el que és segur és que el seu invent ha sigut un negoci rodó i rotund. ‘Masterchef’ s’està emetent en més de 40 països. Diuen que porta una audiència acumulada de més de mil milions de persones. I el ‘business’ segueix funcionant a les mil meravelles.

No és exactament una franquícia a l’estil McDonald’s, posem per cas, en què la base és la globalització del producte. Un ‘BigMac’, per exemple, és pràcticament igual aquí que a la Xina popular o a Luxemburg. ‘Masterchef’ és un tipus de franquícia diferent. Com a programa de tele té un format, això sí, i un determinat grafisme que s’ha de mantenir. I es paguen els corresponents ‘royalties’. Però el desenvolupament gastronòmic depèn de cada país.

Notícies relacionades

Com pans...

Homenatge a Rocío Dúrcal

Els plats que es preparen a ‘Masterchef USA’, per exemple, no tenen res a veure amb el menú sofisticat i sublim que ha preparat la concursant María Lo i amb què ha guanyat el concurs. Prenguin nota: escamarlà marinat amb suc de cap i pota, llenties, caviar, pols de pernil ibèric i esferificació d’api-rave. Això ho emets a Dakota del Sud i ressuscita el general Custer. El millor de les franquícies televisives és que funcionen com una renda vitalícia. Això sí, les patents i registres que has de treure a mig món costen una pasta.

Aquí entren les grans productores. ‘Masterchef’, inventat per Roddam, el maneja la potent multinacional Banijay Group. El cas de ‘Big brother’ (aquí ‘Gran Hermano’) que va crear l’holandès De Mol, és semblant: s’emet a 22 països. De cara al negoci és molt més rendible, i ràpid, inventar un format televisiu que cremar-te les pestanyes durant dos anys escrivint una novel·la, tancat en la soledat del teu quartet.