La crítica de Monegal: Comparant Pujol versus Joan Carles

En el ‘Tot és mou’, com era d’esperar, ho van recuperar per intentar demostrar que la comparativa és un disbarat. No hi ha equiparació possible, ens asseguraven. El tema de l’emèrit Joan Carles ha sigut una impunitat depredadora constant, banyada en un caldo de luxe ostentós i un desori de bragueta bàrbar; en canvi Pujol és un exemple d’austeritat només empastifada lleument per l’andorrana deixa de l’avi. O sigui, sense novetat en el relat que TV-3 ve impulsant des del juliol del 2014. Però ja que tenien a la taula l’experta en la ‘family’ borbònica, Pilar Eyre, es van interessar per saber quin tipus de relació, de tracte, van mantenir Pujol i Joan Carles al llarg de la seva dilatada vida com altíssims càrrecs de l’Estat.

Notícies relacionades

La crisi al Pròxim Orient

Alba Carrillo, a la SER

¡Ah! Aquesta part em va semblar molt disfrutable. Deia l’experta en temes regis que Pujol i Joan Carles s’entenien de manera «¡fenomenal!». Que el 1992 es va fer una enquesta a Catalunya sobre quines eren les persones més «estimades» pels catalans: «I va sortir, el primer, Pasqual Maragall, i el segon el rei Joan Carles». I que Pujol sempre deia: «Tracteu bé el rei Joan Carles. És l’únic que té sensibilitat cap al fet català de tot Espanya». Home, ben mirat, aquest ‘feeling’ mutu és comprensible. Si un era Rei d’Espanya, l’altre exercia de virrei de Catalunya. Era una mena de pacte regi, no escrit, però que va funcionar amb un admirable equilibri, molt satisfactori per als dos. Queda per analitzar a fons –com advertia Iva Anguera– si la trajectòria defraudatòria d’aquestes dues personalitats és comparable. Queda per veure si les línies són divergents i allunyades, o si van en paral·lel; o si tenen fins i tot trams de convergència intersectant. 

Segons va explicar Corinna Larsen –en una entrevista a Londres, el 2018– tots dos tenien un nexe comú a Suïssa: el testaferro Arturo Fasana. No va aportar cap prova la senyora Larsen. L’única dada que ens queda, la mar de meditable, és l’enquesta del 92: Joan Carles, el segon més estimat dels catalans. Ànims.