Chanel: «Soc a Torí per guanyar Eurovisió»

Acaba el Benidorm Fest i, tot seguit, Eurovisió. ¿Ja li queda temps per desconnectar?

¡No!; no he tingut temps ni de descansar. ¡Són uns dies molt bojos! Sí que m’he agafat algun cap de setmana per relaxar-me una miqueta, però és el que toca ara: treballar molt i estar al peu del canó.

Eurovisió és una feina dura...

El que fem a l’escenari tant els meus ballarins com jo no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. No t’aprens una coreografia en un només dia. Fa moltíssims anys que fem classes, i encara continuem fent-ne, perquè jo crec que un artista mai pot deixar d’aprendre i créixer com a professional. Perquè aquells tres minuts a Eurovisió surtin perfectes hi ha moltíssim treball al darrere. Jo, per exemple, vaig estar corrent a la cinta i cantant ‘SloMo’ durant un mes i mig, per agafar fons i no ofegar-me.

Suposa sotmetre’s a un gran entrenament.

Hi ha moltíssima feina. I no només per preparar aquest xou, sinó també durant tota la meva carrera, des que tenia 4 anys, per poder executar aquests passos d’una manera neta i que no m’afecti la veu mentre els faig. La seguretat amb què puges a l’escenari ja suposa un treball emocional previ perquè els nervis no et juguin una mala passada. Abans de sortir a l’escenari has de posar en pràctica el ‘training’. Després hi ha el treball amb el ‘vocal coach’, les classes de cant...

¿Com és el seu dia a dia ara?

Els meus dies no solen ser gaire rutinaris. No acostuma a haver-n’hi un d’igual que l’altre, però ja estic acostumada a això, perquè tota la vida que treballo en musicals, en sèries... Estic coneixent molta gent i això em fa una il·lusió especial. I estic cansada; no dormo gaire. Si un dia em puc llevar a les tres de la tarda, per descansar la veu, ho faig. I si m’he de llevar a les sis del matí perquè hi ha un ‘shooting’, doncs ¡cap allà! No em queixo; és el que toca ara mateix pel que ha d’arribar.

Va cinquena en les apostes. ¡Quina pressió!

No, ¡de cap manera! No em condiciona. Em fa il·lusió que el meu treball i el dels meus companys sigui valorat. És supergratificant. Estar entre les favorites és una informació que és allà i no ha d’ennuvolar la meva meta, que és assajar moltíssim i donar tota la meva energia, totes les meves hores i tot el que estigui al meu abast per fer que ‘SloMo’, el 14 de maig, sigui ‘supertop’. Òbviament, cal estar a l’altura, però tot i que no estiguéssim a dalt en les apostes, jo hauria donat el mateix de mi.

Benidorm i Eurovisió en només quatre mesos ha de ser viure una primavera daurada.

És una primavera, un estiu, una tardor i un hivern; ¡tot alhora! Això és una bogeria. Dins de mi hi ha una nena de 4 anys, que no la perdré mai, que és la que em fa ser a terra i veure la part bonica de tot això, malgrat el cansament i les hores no dormides. Perquè compensa conèixer gent nova i viure aquesta experiència, que sens dubte explicaré als meus nets quan sigui més gran.

¿Quines són les seves cançons favorites d’aquest Festival?

No en podria escollir només una, perquè la veritat és que aquest any hi ha moltíssim nivell i totes les candidates em semblen ‘supertop’. Però el Regne Unit i Itàlia m’agraden moltíssim. I, òbviament, Ronela Hajati, l’albanesa.

¿Tem que a Eurovisió no es valori el conjunt de la seva proposta, i que al final tot quedi en si la cançó agrada o no?

Al final l’art és subjectiu. No hi ha una cosa justa o injusta; simplement és qüestió de gustos i, també, de moments socials, perquè de sobte triomfa una cançó que, si l’haguessis tret 10 anys abans, no ho hauria fet. Jo me’n vaig a dormir a casa superorgullosa al saber que ho he donat tot. I el que estigui al meu abast, ho faré. Una altra cosa és que agradi, però la meva energia és aquesta: anem a Torí a guanyar.

¿Eurovisió marca un abans i un després en la seva carrera?

Per a mi, com a professional i des del punt de vista artístic, és un pas més; un repte més. El que passa és que aquest pas és molt gran, perquè Eurovisió ho veu molta gent.

Ha estat a Miami i Los Angeles per preparar nous temes.

He estat component al costat de Leroy Sánchez, que és un dels autors de ‘SloMo’, i altres músics ‘supertop’, com Mario Cáceres i Claudio Abraham. Han sigut les meves primeres sessions com a autora: ¡increïble! Tinc moltes ganes que vegeu aviat el que hem treballat.

O sigui, que hi haurà disc...

¿Per què no? ¡No em tanco cap porta! I menys, artísticament parlant. Sempre dic que dels covards no se n’ha escrit res. El que sí que sé és que tinc moltes ganes de fer art.

¿Com porta la fama?

És molt estrany. Em demanen un munt de fotos pel carrer. Estic rebent molt carinyo de la gent, i això és molt guai.

A vostè la van picar molt després de guanyar el Benidorm Fest...

Això és una cosa que ja va passar. Per a mi aquesta porta ja està tancada. I estic supercontenta amb tot l’amor que estic rebent a les xarxes socials i de tota la professió. És que estic molt enfocada cap al futur i el treball

¿Com es defineix com a artista?

Molt exigent i passional. Passió per la feina, que al final és la meva vida. Passió per l’art. Visc les coses molt intensament, i aquest canal està obert, com a artista, quan pujo a l’escenari.

¿Els seus referents musicals?

M’han inspirat molts artistes. M’encanta Christina Aguilera. També les Spice Girls... Veia que cantaven i ballaven. ¡Òbviament, Beyoncé! I Shakira.

Notícies relacionades

Porta sempre, en efectiu, 20.000 euros al bolso

Tres debats, un protagonista i un altre que va de pícnic

I ara, ¿què escolta en les seves llistes de reproducció?

Hi ha de tot. Tinc el musical d’‘Els Miserables’ en bucle. M’agrada molt escoltar Selena Quintanilla i Gloria Stefan. També estic amb l’últim disc d’Amber Mark, ‘Three dimensions deep’; ¡m’encanta! Tinc reggaeton antic, i Whitney Houston, ¡evidentment! I fins i tot una llista de Disney...