Marta Nieto: «Tinc les alertes molt altes amb els nus»

Tot i que Carla Campra i Ana Tomeno portin el pes de Feria: la luz más oscura, la nova sèrie espanyola de Netflix, les joves estan acompanyades per un elenc experimentat. Hi destaquen dos actors amb carreres en ratxa: Marta Nieto (Madrid, 1982), premiada a Venècia pel seu paper a Madre (i protagonista involuntària de la polèmica pels comentaris masclistes en els Goya 2021) i Isak Férriz (Andorra, 1979), que ha demostrat el seu art amb personatges amb presència aBajoceroi Gigantes. Ella interpreta la mare desapareguda de les noies, a qui consideren responsable de la mort de 23 persones, i ell, el policia encarregat del cas. 

Els seus personatges són al mateix poble, però gairebé no coincideixen. Pertanyen a mons molt diferents: ella, amb tocs gairebé místics, i ell, molt més terrenal. 

Marta Nieto: ¡Crec que no tenim ni una seqüència junts!

Isak Férriz: Això és l’interessant, arribar al poble a través dels ulls d’un policia pragmàtic a qui el cas li ve enorme, i trobar-se amb tot aquest univers, les mentides, les mitges veritats, els secrets guardats durant anys... I anar desgranant què hi ha darrere. 

El personatge de la Marta, l’Elena, és el detonant de tota la història, i genera molts dubtes sobre si és malvada o una salvadora. 

Marta Nieto: Sí, és un personatge molt misteriós que desencadena una sèrie d’esdeveniments que tenen unes conseqüències que jo crec que no s’espera. Però jo he treballat molt clarament què volia l’Elena i què passava amb ella, n’he parlat molt amb l’Agustín [Martínez, el creador]. En l’Elena hi ha tota la base de la secta i d’un univers que porta a la dualitat del bé i del mal. A mi m’agrada pensar-la com un personatge misteriós, però humà, com una mare que vol cuidar les seves filles.

¿Va ser un rodatge complicat, per la trama per si mateixa? 

Isak Férriz: Va ser molt exigent a nivell físic, emocional... ¡i pel fred! Tot i que s’ambientava per Sant Joan, vam rodar a l’hivern. També va ser divertit. Quan vam rodar els interiors a Barcelona, estaven tots els bars tancats i quan vam anar a Andalusia, érem al mateix hotel i va ser gairebé com uns campaments d’estiu en què la dificultat del que estàvem rodant feia que la distensió fos necessària i reparadora. El més difícil de la sèrie va ser trobar el to interpretatiu, trobar la veracitat a tot aquest univers fantàstic a què s’enfronten els personatges.

La sèrie té tocs fantàstics i sobrenaturals que no són gaire habituals en la ficció televisiva espanyola. ¿Estem perdent la por del gènere?

Isak Férriz: ¡Tant de bo! Estem tenint el recolzament de plataformes que aposten amb grans pressupostos perquè no hagis de limitar el teu imaginari a l’hora d’escriure un guió, i això ens fa afrontar nous reptes i créixer professionalment. A més, és un gènere que a mi m’agrada i una cosa que sempre somies fer des de petit, quan has vist grans referents del fantàstic.

De fet, Feria és la primera incursió en el gènere fantàstic per a tots dos.

Marta Nieto: Jo he après molt de tècnica, de la capacitat d’imaginar i de jugar amb un croma. Has de pujar la intensitat de les teves eines com a actor. La meva experiència ha sigut haver de donar-li volum a coses que normalment intentes contenir per no passar-te.

¿No creuen que, a través de la secta, Feria parla molt dels fanatismes?

Marta Nieto: O de la política, perquè al final el que estan intentant les persones de la secta és no patir. El que passa és que de vegades intentes no patir a costa que d’altres pateixin, i aquesta és la definició del mal. Hi ha alguna cosa d’aquest fanatisme que ressona en les polítiques extremistes actuals.

Pot evocar diferents metàfores segons qui la vegi.

Isak Férriz: Qualsevol expressió artística ha d’evocar coses, i totes les lectures són vàlides. Crec que nosaltres ho tractem des de la ficció des d’un moment de canvi vital per a la Sofia i l’Eva, com el pas de l’adolescència a la vida adulta que tenen aquestes dues nenes, i que de cop apareix el mal i tu has d’aprendre a torejar amb tot això amb les poques eines que tens a aquesta edat. També pot ser una metàfora de les temptacions vitals i fins i tot de les drogues, de la promesa d’una realitat diferent amb què seràs més feliç.

¿Ha sigut incòmode rodar els nus?

Marta Nieto: Tan còmode o incòmode com l’acord que tinguis amb l’equip. Jo ho vaig parlar abans amb els creadors, teníem clar que seria una cosa cuidada, amb un motiu. Així que no vaig patir, perquè ho vaig fer sabent que era important per explicar aquest context. He tingut experiències en altres projectes en què ho he passat malament, així que tinc les alertes molt altes. Un té les eines que té i el cos és una d’elles, i jo trio quan utilitzar-la.

Al seu company, per exemple, li solen tocar els tipus durs.

Isak Férriz: A casa em diuen: ja t’ha tocat el turmentat de torn... Però també són interessants, perquè tenen aquest conflicte intern que és molt desitjable treballar com a actor. 

Després de la trajectòria que porten, ¿han arribat a un punt en què poden seleccionar molt les feines?

Marta Nieto: Jo em sento afortunada, perquè estic podent fer coses que em suposen un repte i admiro la gent amb qui estic treballant. M’inspiren un munt. Però és circumstancial, no sé quant durarà.

Isak Férriz: Tinc la sort que des que va néixer el meu fill, fa dos anys i mig, m’arriben projectes amb què puc conciliar la vida familiar i puc escollir els que més m’interessen, per localització geogràfica del rodatge, per tornar a casa. S’ha de ser agraït i escarrassar-se cada vegada que tries un projecte perquè aquest privilegi tingui un sentit.

Marta, vostè també debutarà aviat com a directora.

Marta Nieto: Un actor té molta capacitat d’articular, però de vegades tens poc marge de maniobra perquè el muntatge, el tir de càmera i el guió el decideixen uns altres. Em venia de gust assumir aquest repte de posar-me, amb el cor, a explicar una cosa que a mi em mou. No sé què passarà, tot i que crec que em farà créixer molt com a actriu. A més, hi ha una cosa política en què m’involucra molt en aquest assumpte, que és que ocupa l’espai de dona. Si vols que canviï, fes-ho.

Notícies relacionades

Arguiñano, gran entre els grans

L’estrèpit de la TV d’Israel

Mostrar una visió femenina darrere de la càmera.

Marta Nieto: Per a mi aquest projecte va néixer d’una època en què no trobava personatges que volia interpretar, per aquesta cosa que els perfils d’una certa edat no eren interessants. I jo reivindico com a actriu aquest tipus de personatges. Està bé dir-ho, però també em vull sentir en el dret de fer-los.