Arguiñano, gran entre els grans
Fa prop de dues temporades que escric aquesta columna diària sobre la televisió, la ràdio i la comunicació en general i encara no he escrit ni una sola línia sobre un animal televisiu, un històric líder d’audiència i que fa uns quants anys que ens acompanya: Karlos Arguiñano.
Antena3 i Karlos Arguiñano (Beasain, Guipúscoa, 1948) han pactat que pròximament el prestigiós cuiner es vagi apartant de manera gradual i deixi pas al seu fill, Joseba Arguiñano (Zarautz, Guipúscoa, 1985), per presentar només el programa que es fa els divendres. Una bona maniobra.
La trajectòria de Karlos Arguiñano a la televisió és totalment transversal. Va començar el seu recorregut a l’autonòmica ETB1 el 1989, amb un programa en eusquera anomenat Hamalau Euskal Sukaldari, per posteriorment presentar des d’ETB2 el seu espai en castellà batejat com a El menú del día.
Des d’aleshores el seu recorregut no s’ha aturat en cap moment: després de la seva etapa a ETB va fer el salt a les cadenes nacionals, una cosa que va suposar la seva veritable explosió professional, que va iniciar el 1991 a La 1 de Televisió Espanyola. No es va trencar gaire el cap perquè va decidir repetir el títol del programa que feia a ETB: El menú del día. L’etapa a la cadena pública es va allargar fins a finals de 1995, on va passar a Telecinco, en la qual va conduir els seus programes durant dos cicles: de 1995 al 2000 i del 2004 al 2010 amb el títol Karlos Arguiñano en tu cocina. Ja fa 16 anys que s’ha instal·lat a Antena 3, des de la qual avui dia continua presentant Cocina abierta de Karlos Arguiñano.
Mirin: a qualsevol cadena en la qual ha treballat Arguiñano, els títols dels seus espais han sigut sempre molt semblants i en realitat han sigut el menys important, perquè sempre han sigut líders d’audiència i s’han emès a l’hora de dinar. El seu millor aliat ha estat sempre en la proximitat del seu llenguatge, molt proper a l’espectador, una defensa de la cuina tradicional feta i un constant humor d’estar per casa, acompanyat sempre amb un acudit, element en el qual sempre recolza el seu discurs mentre els plats es van cuinant.
L’acudit, la proximitat i la simpatia: tres factors que curiosament es troben a anys llum de distància d’un company de fogons del mateix grup, a La Sexta, com Alberto Chicote.
