Celia Freijeiro i Aixa Villagrán: «‘Vida perfecta’ és una sèrie que qüestiona el sistema»

Celia Freijeiro (Vigo, 1983) i Aixa Villagrán (Sevilla, 1978) no només han fet pinya amb Leticia Dolera en el rodatge de la sèrie ‘Vida perfecta’, en la qual interpreten la millor amiga i la germana de la María, sinó també en la vida real. Per preparar la segona temporada, ja disponible a Movistar+, fins i tot van arribar a marxar juntes a un retir, com fan els seus personatges en la ficció.

La Cris, el personatge de Celia, es fica en un merder aquest any pel tema de la relació oberta amb el seu marit. 

Celia Freijeiro: Doncs jo crec que fa una cosa molt valenta i honesta i en lloc d’amagar el que ha passat s’arrisca a veure la situació, a plantejar-la dins del seu matrimoni i li fa una pregunta sensible a la seva parella: ¿què està passant aquí? Ho fa molt tímidament, amb una mica de joc, atrevint-se a plantejar que la seva relació no està funcionant. Crec que, al final, el viatge que fa la Cris té més a veure amb ella mateixa i amb enfrontar-se al buit, amb què passa si no es pot recolzar en totes les estructures que tenia fins aleshores. Ens ensenyen a quedar-nos, però no ens ensenyen a marxar.

L’Esther, en canvi, el que es planteja en aquesta segona temporada és posar seny, una cosa que precisament va en contra del seu esperit lliure. 

Aixa Villagrán: Més que posar seny, busca un camí diferent perquè no li està funcionant la fórmula de sempre basada en el caos i el deixar-se portar, ja que no compleix les expectatives que se’ns exigeixen de tenir una vida ordenada als 40. Així que busca madurar a través de la relació amb una dona gran. Però es passa tot el viatge amb aquesta disjuntiva perquè no acaba d’encaixar en aquesta vida estructurada que li està exigint l’entorn. 

¿Vostès també han sentit la pressió per encaixar que pateixen els seus personatges? 

Celia Freijeiro: Jo el que he sentit és l’autoexigència i la idealització de les coses. El viatge que he emprès a nivell personal és aquest, el viure l’aquí i l’ara i estar connectada amb el que sento i necessito, no amb el que em diuen que necessito. Escoltar-se així és molt valuós. En la sèrie, Leti també planteja que és fonamental ocupar-nos de les nostres emocions.

Aixa Villagrán: A part, se’ns exigeix sempre ser dones perfectes. Cal tenir feina, una parella estable, fills... Estic una mica farta que, quan surts d’aquest patró ideal, ets la rara o l’amargada quan en canvi pots ser molt feliç amb una vida no estàndard. A mi aquesta sèrie m’ha fet reflexionar molt sobre què està bé i què està malament, sobre fins a quin punt funcionem d’una manera perquè el sistema ens està dient que cal fer-ho així.

Celia Freijeiro: ‘Vida perfecta’ és una sèrie que qüestiona el sistema i els dogmes i això et fa reflexionar.

El personatge de la Cris introdueix el tema de la infidelitat. ¿Jutgem més els personatges femenins? 

Celia Freijeiro: Aquí reivindiquem el nostre dret a no fer les coses bé i a cagar-la, a no complir les expectatives i a fer coses que socialment potser no són les adequades. Ens han faltat referents femenins i, com que Leticia és creadora, posa tres dones al centre del relat i al final ens adonem que a tots ens passa el mateix. Però com que a nosaltres ens han dit com hem de ser, de sobte, quan veiem que una dona es comporta així, ens sorprèn. Per exemple, jo mai havia anat a un retir i com que Leticia volia investigar sobre aquest tema per a la sèrie, vam anar a un i vaig descobrir que jo mateixa tenia prejudicis sobre una situació que mai havia experimentat.

¿I com va ser el retir?

Celia Freijeiro: En vam fer dos. Primer vam ser les tres, però no va ser com esperàvem i vam marxar. Al segon hi vam anar Leti i jo i vaig descobrir un lloc meravellós a la Garrotxa (Catalunya), on vam compartir experiències amb 10 dones que no ens coneixíem de res i amb les quals s’ha creat un vincle molt bonic. 

Aixa, vostè té una extensa escena de nu de cintura cap a baix. ¿Com la va viure?

Aixa Villagrán: ¿Li va semblar llarga? Aquest nu el vaig parlar molt amb Leti. Ella al principi en volia un d’integral, però jo li vaig dir que em semblava més interessant fer-lo de cintura cap a baix perquè diu més del que passa quan t’aixeques del llit després d’haver-te enrotllat amb algú. Em semblava un nu potent, diferent, arriscat, a part que crec que en aquesta segona temporada hi ha una certa apologia al cony, ho hem volgut mostrar d’una manera natural, no sexualitzada.

Per això també hi ha l’escena de Leticia mirant-se la vulva.

Aixa Villagrán: Sí, és una escena molt íntima en la qual no se sexualitza en absolut i ho agraeixo, perquè no m’agrada que sigui un tema tabú. Estic farta de veure censura de mugrons a Instagram i em sembla molt valent que en aquesta sèrie es mostri des d’un lloc no sexualitzat. A mi l’escena del nu no se’m va fer llarga, el vaig disfrutar com una nena.

Deu ser la falta de costum de veure aquesta mena d’escenes.

Aixa Villagrán: Sí, no estem acostumats a veure-ho. Tant de bo el nu no sigui una cosa sexual. Quan el guió ho requereixi així, d’acord, però que també pugui ser anecdòtic i expliqui altres coses. En la meva escena en concret no s’explica el nu, sinó la naturalitat d’aixecar-te un dia en un llit amb una desconeguda.

¿Ha sigut ‘Vida perfecta’ molt més que una sèrie que sumaran al seu currículum?

Notícies relacionades

Nazario

Dissabte nit amb Eurovisió

Celia Freijeiro: Ha sigut un regal a nivell professional i personal. A nivell professional perquè trobes una creadora amb molt compromís, sensibilitat i intel·ligència emocional que és capaç de posar tres dones al centre del relat, en el qual es qüestiona un munt de preguntes i inquietuds, igual que nosaltres, i quan t’arriba un guió que t’interpel·la d’aquesta manera et mou i commou. A més, Leticia ens deixa espai per proposar, per apropiar-nos d’aquestes preguntes que eren seves i de sobte es converteix en alguna cosa més que un treball perquè tu t’estàs nodrint d’aquest treball i aquest treball es nodreix de la teva experiència. I a nivell personal perquè treballes amb un equip comandat per una capitana que et proposa aquest viatge i es mulla de tal manera que no et queda més remei que acompanyar-la. Sents aquest projecte com si fos teu, es generen uns vincles molt forts i especials.

Aixa Villagrán: Estem acostumades a veure la fórmula de la dona retratada des del punt de vista masculí, però quan t’arriba un projecte en què la dona és la protagonista i explica les nostres inquietuds, roblemes, pors i alegries, és inevitable implicar-t’hi d’una manera diferent. Jo m’implico al cent per cent en cada projecte, però en aquest, ja no només per l’amistat, em centro moltíssim més perquè toca temes que m’interpel·len i em sembla important que es visibilitzin, ja no només des del punt de vista femení, sinó també temes com la discapacitat i la salut mental.