Leticia Dolera explora les amargors de la maternitat a ‘Vida perfecta’

Leticia Dolera ja va fer que en la seva ‘opera prima’ com a directora, ‘Requisits per ser una persona normal’, l’espectador es plantegés per què ens deixàvem arrossegar pel que la societat havia decidit que havíem d’aconseguir per considerar-nos feliços. L’actriu i realitzadora va tornar a aprofundir en el tema a ‘Vida perfecta’, el seu primer títol com a ‘showrunner’ televisiva, en què presentava tres noies en crisi perquè no s’ajustaven al que s’esperava per a l’estàndard d’una dona adulta. Ara, la directora tanca el viatge d’aquest trident femení amb l’estrena aquest divendres 19 de novembre a Movistar+ de la segona i última temporada de la sèrie, premiada amb dos guardons al festival CanneSeries, un Fotogramas de Plata, dos Feroz i un Ondas.

La infidelitat, l’amor en temps de Tinder, la masturbació femenina, les dificultats per a la conciliació, les sessions de teràpia, la paternitat quan tens una discapacitat i les amargors de la maternitat són alguns dels temes que van brollant amb naturalitat en aquests sis nous episodis, on la protagonista, la María (Dolera), s’enfronta a una depressió postpart. «En la primera temporada, a la María la deixa la seva parella i es trenca la seva idea de vida perfecta i de família, però li passen tantes coses després que no té temps de passar el dol d’aquella història. I ara, de sobte, es troba amb una maternitat que no és com ella havia planejat», reflexiona la directora sobre l’evolució del seu personatge.

«La María se sent desconnectada del seu fill en un context social i cultural en què el que es comunica entorn de la maternitat és que et canvia la vida per bé, que una bona mare ha d’estar entregada al seu fill i que és gairebé pecat no estimar-lo, quan moltes dones s’hi troben», recalca la creadora, que ha fitxat Lucía Alemany (‘La inocencia’) i Irene Moray (‘Suc de síndria’, Goya al curtmetratge de ficció) per dirigir un episodi cada una.

«Qüestionar el sistema»

La seva amiga Cris (Celia Freijeiro) i la seva germana Esther (Aixa Villagrán) també tenen els seus propis dilemes. La primera, perquè la relació oberta amb el seu marit (Font García) podria fer aigües i la segona, perquè dubta entre complir la vida ordenada que s’exigeix a una dona que ha arribat als 40 o ser fidel al seu esperit lliure i caòtic. «A mi aquesta sèrie m’ha fet reflexionar molt sobre el que està bé i el que està malament, sobre fins a quin punt funcionem d’una manera perquè el sistema ens està dient que cal fer-ho així, i no per una cosa natural», explica Villagrán. «‘Vida perfecta’ és una sèrie que qüestiona el sistema, els dogmes, i això et fa reflexionar», afegeix Freijeiro.

«Si bé cada personatge té el seu propi arc i se li remouen certes coses, sí que hi ha una trama comuna que és quin lloc ocupen en aquesta nova vida la parella i les relacions sexoafectives. Perquè crec que el viatge de la parella, de la intimitat i de la sexoafectivitat és un terreny molt fèrtil per a l’autoconeixement i el treball personal», explica Dolera, el personatge de la qual assisteix aquest any a sessions amb una terapeuta (Betsy Túrnez). «Jo mateixa vaig començar una teràpia fa quatre anys i, per mi, és un lloc de treball personal i autoconeixement», reconeix.

El nu femení

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

La sèrie també trenca tabús a l’hora d’abordar el nu femení. Dolera, per exemple, té una escena mirant-se la vulva amb un mirall després d’haver sigut mare i Villagrán, una extensa seqüència sense roba de cintura cap avall. «En el cas de l’escena de l’Esther no es tracta del viatge íntim de connexió amb la teva pròpia vulva que té la María, sinó que el que em venia molt de gust era normalitzar el nostre cos, mostrar un cos de dona allunyant-lo de la sexualització, de l’erotisme i del desig», afirma la directora, que firma el guió de la sèrie amb Manuel Burque, que també repeteix amb el personatge del treballador social Xosé.

Enric Auquer, que va conquerir l’Ondas pel seu paper del tendre Gari; Carmen Machi i Fernando Colomo, que donen vida als pares de la María, i Míriam Iscla, com la nova nòvia de l’Esther, completen el repartiment d’una sèrie que reivindica les dones imperfectes (i, per tant, reals) i que ens recorda que la vida no deixarà mai de fer-nos girar.