Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: «Corinna és un putot; Joan Carles, ¡un enamorat!»

No sé com se li devia quedar el cos a Ana Pastor després de la seva entrevista a Pilar Urbano (‘El objetivo’, La Sexta). A nosaltres a casa fins i tot el nostre canari flauta Papitu es va quedar atònit. Parlant de les múltiples amants que ha tingut el Rei emèrit dimitit, fugit, cessant o abdicat –elegeixin vostès– es va aturar en la mallorquina Marta Gayá advertint: «És la més perillosa. Volia ser la parella oficial, i que la Reina quedés en el paper de parella professional. Perillosa, molt perillosa», i després va passar a repassar Corinna en termes encara més delicats: «Corinna té una història fastigosament desagradable. Promíscua. Comerciava amb la mirada. Va d’oca en oca i tiro perquè em toca. ¡Un putot!». ¡Ahh! Sorpresa Ana Pastor davant els epítets que els dedicava a les amants, i en canvi res deia de la règia bragueta causant de tant banyam, li va dir amb contundent suavitat: «Escolta Pilar, si elles són això, ¡què no serà Joan Carles, que a sobre està casat, amb fills, és Rei i té una responsabilitat pública!». I llavors Pilar Urbano, fingint un somriure d'acòlita sacristana, va exclamar: «¡És la seva vida privada! [...] ¡El Rei Joan Carles estava enamorat!».

Notícies relacionades

¡Ahhh! O sigui, elles són totes uns putots, però ell només és un ingenu enamorat. Home, tota aquesta xafarderia de Pilar Urbano sobre les aventures de la bragueta de l’emèrit és un tema televisivament molt trillat. L’únic rellevant és si els seus claus extramatrimonials se’ls finançava ell de la seva butxaca o els pagàvem tots a través de les arques de l’Estat o dels fons reservats. És públic i notori que a Corinna, per exemple, la va tenir instal·lada durant quatre anys en una mansioneta, La Angorrilla, propietat del Patrimoni Nacional, veïna a La Zarzuela, en la qual gaudia de servei i protecció a càrrec de l’Estat. Tot això és el que caldria afegir-se a la investigació oberta sobre el cobrament de comissions i comptes ocults en paradisos fiscals.

I va concloure Pilar Urbano amb satisfacció indissimulada: «No hi ha proves d’això. I moltes han prescrit. Jo l’estimo molt. Ha de tornar. Les Infantes ja li estan preparant un domicili aquí a Madrid». A mi només em queda resar perquè al meu net Marc, a l’escola, no li facin estudiar la Història de l’Espanya Contemporània segons el tort relat que fabrica en els seus llibrets Pilar Urbano.

Temes:

Ferran Monegal

Inicia sessió 0 Comentaris

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez