Maribel Verdú: «Vull personatges de dones lluitadores perquè cal donar exemple»

Als seus 50 anys, el currículum de Maribel Verdú és d’aquests que esgarrifen, amb prop de cent títols. Per això sorprèn tant que digui que el seu personatge a ‘Ana Tramel. El juego’, la nova sèrie que protagonitza a TVE-1, sigui el més difícil de la seva carrera. El ‘thriller’ està basat en una novel·la de Roberto Santiago que pretén aixecar polseguera sobre com es tracta la ludopatia a Espanya. L’actriu es va enfrontar al paper abans d’embarcar-se en dos projectes internacionals:  ‘Now and then’, la sèrie de Bambú (‘Las chicas del cable’) i el creador de ‘Homeland’ per a Apple+, i la pel·lícula ‘The Flash’ de l’univers DC.

Ana Tramel és una advocada que no passa pel seu millor moment i que amaga molts secrets. El primer, per què fa tant temps que no parla amb el seu germà.

Això és el més guai, que no et pots imaginar el que passa en els sis capítols. En cada episodi es va esbrinant què ha succeït en el seu passat perquè ella es comporti així, hagi desaparegut, no hagi agafat el telèfon al seu germà, tingui aquest caràcter... I quan creus que ja ho saps tot, encara hi ha més passos de rosca que et fan esbrinar coses noves sobre el passat d’aquesta dona. És apassionant.

La trama de la sèrie la porta a enfrontar-se a una corporació de la indústria del joc.

És David contra Goliat. Una dona sola, que gairebé no té recursos, que es dedica a recórrer multes, que va ser una advocada molt potent però que ja no ho és perquè va decidir allunyar-se de tot i sumir-se en la més profunda foscor per pròpia decisió. I que, de sobte, diu: jo pel meu germà faré el que sigui, i aplega la gent del seu bufet, que no té experiència en aquests casos i, gràcies a la seva amiga Concha [Natalia Verbeke], decideix tirar endavant, però passen moltes coses pel mig molt ‘heavies’. I el millor de tot és que Roberto Santiago va escriure el llibre i la sèrie basant-se en experiències reals.

¿Per què no es prodiga gaire a la televisió?

Perquè m’han ofert personatges que no em molaven, que no tenien ganxo ni força. Jo vull personatges molt concrets, de dones lluitadores, que no es rendeixen, perquè crec que cal donar exemple. I de sobte m’arriba ‘Ana Tramel’ i gairebé dic que no per tot el contrari, de l’ensurt que em vaig donar i de la por de pensar: “¿Jo podré amb aquesta barbaritat?” ¡Encara bo que al final em van convèncer, perquè al principi em vaig espantar i ho vaig rebutjar!

Sembla mentida que vostè, que interpreta des dels 13 anys, tingués por d’un personatge.

Ja, però perquè soc una mica absurda, però ja s’ha acabat. Després de la pandèmia i de coses que he viscut, que he vist i que espero no oblidar mai perquè afortunadament tinc empatia, ara ja prioritzo molt en la meva vida. La meva taula de valors ha canviat completament i ara això de tenir por perquè m’enfrontaré a un personatge s’ha acabat. Ara tindré por d’altres coses realment importants, però no d’això.

¿Tornar a treballar amb Gracia Querejeta va ser un motiu per afegir-se a la sèrie?

Això ha sigut una passada. Però no va ser per això, perquè al principi el projecte anava a ser amb Salva García Ruiz, però com les sèries no es fan amb un únic director em van dir que estaven pensant en la Gracia i jo vaig fer un salt d’alegria, perquè treballar amb ella és com ser a casa. A més ha fet un tàndem meravellós amb el Salva, que per a mi ha sigut un descobriment.

¿És veritat que no té televisió a casa?

No, sempre he tingut tele. El que passa és que no hi veig res, excepte una cosa a la qual soc addicta des de fa anys, que és el tortell de ‘Pasapalabra’. Després veig les notícies i després ja ens quedem el Pedro [Larrañaga, el seu marit] i jo a veure les nostres sèries i pel·lícules. Però durant el dia no obro la tele ni veig programes, mai ho he fet. No tinc ni idea de res, en això soc un profà. Per exemple, aquest any he anat al programa de Calleja, però mai l’havia vist. Així que de sobte em vaig posar a veure’n 10 programes seguits perquè volia saber de què anava.

Ha comentat alguna vegada que no li venia de gust treballar els EUA, que no li valien la pena. I ara estarà en una superproducció de l’univers DC. ¿Què l’ha portat a canviar d’idea?

Doncs potser per tot el que m’ha passat l’any passat, que ja no tinc por. I perquè qui hi ha al darrere em mola molt i em trobo molt feliç. A més, no és el meu únic projecte internacional, també he rodat una sèrie molt bèstia a Miami, però no puc explicar res.

¿Es continua posant nerviosa en els rodatges?

¡No saps que malament que he dormit aquesta nit perquè m’anava a enfrontar una altra vegada a la premsa que havia vist un treball meu! No he aclucat els ulls. Però són nervis, no aquesta por que em podia arribar a aniquilar. Ara mateix tracto de controlar-ho perquè almenys sigui aquesta por que, en comptes d’anul·lar-te, sigui el que et posa, el que t’ajuda, el que et motiva.

¿És el paper d’‘Ana Tramel’ el més difícil al qual s’ha enfrontat?

Sí, és el paper més difícil que he fet en la meva carrera.

¡I això que ha fet molts personatges, al voltant d’un centenar!

És que el segon capítol de la sèrie és demolidor, com una pel·lícula a part. Em van deixar fer i em van portar per aquest lloc d’una dona destruïda completament, aniquilada, que no ha sortit del llit en gaire temps, que fins i tot se li ha anat el cap. És un paper amb un nivell dramàtic molt especial. Amb Natalia Verbeke formem un tàndem molt bèstia. ¡No sé com aguantarà la gent veure aquesta sèrie setmana a setmana!

Fent un personatge amb tanta càrrega dramàtica, ¿se l’emporta a casa?

No soc de les que s’emporten els personatges a casa. Si no els separés de la meva vida, em tornaria boja. Una altra cosa és que arribis un dia a casa tocada i esgotada perquè has fet una escena concreta que t’ha deixat buida, per tot el que hi has posat. Però no m’emporto el personatge a casa en absolut.

¿Ni amb Ana Tramel?

Tampoc. És que si no seria una dona amargadíssima.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

¿La gent empatitzarà amb el personatge?

Depèn. Ella, sens dubte, no cau gaire bé. Però quan comences a descobrir tot el que l’ha portat a això comences a empatitzar més amb ella.