La crítica de Monegal: Pere Aragonès, hagiografia amb escopinyes

Hi ha una certa vergonya general entre els observadors no combregants –i en alguns combregants també– per aquesta hagiografia que ha confeccionat i emès TV-3 titulada ‘Pere Aragonès, el president més jove’. Una bateria d’opinadors, entre els quals molt adulador, anaven perfilant el nou president així: «Idees clares, coherent (...) No improvisa (...) ¡El més jove de la història! (...) Cartesià, ordenat (...) De petit ja era delegat de classe per aclamació popular (...) Als nou anys d’edat feia redaccions de Nadal sobre la dissolució de la Unió Soviètica». Home, embafar tant ja no ho practica cap cadena del món occidental.

No dic que TV-3 hagués hagut de convidat l’epidemiòleg Oriol Mitjà, que s’ha especialitzat a posar-lo a parir. Aragonès es mereix una treva per veure el que diu la Bíblia: per les seves obres els coneixereu. Però vist això estic convençut que el primer a posar-se vermell ha sigut ell. Un afalac tan desmesurat no beneficia, debilita. Aquesta exaltació de la seva joventut com a sinònim d’infal·lible garantia, per exemple, és inútil. A Kim Jong-Un el van investir líder suprem de Corea del Nord als 28 anys d’edat, i fixin-se quina trajectòria porta la criatura. Tampoc l’han encertat amb la referència al color polític de la seva família, a un avi seu en concret, alcalde de Pineda en ple franquisme. Compte, cadascú és el que és, no el que són els seus avis. TV-3 sap que, a Catalunya, burxar en les famílies és perillosíssim: durant 40 anys la burgesia catalana, en un 70% com a mínim, va ser absolutament franquista.

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: Un paella d’arròs al ‘Telenotícies’, ¡volant!

La crítica de Monegal: Patiment, felicitat i fimosi col·lectiva

M’explica un espia que a ERC tampoc estan satisfets. Per altres motius. Consideren que aquesta hagiografia arriba tard (va ser investit fa més de dos mesos) i han esperat a emetre-la quan mig país ja fa vacances. Perquè tingui una repercussió diluïda. ¡Ah! Sembla que a TV-3 la submissió a Junts x Waterloo encara no declina. A mi m’ha agradat una estampa, segurament de finals dels 80, quan Pere Aragonès, un nen encara, enfila amb un escuradents una escopinya d’un platet, i se la menja.

La seva cara és la d’un trapella simpatiquíssim. Jo crec que l’elecció d’aquest moment és un avís a Laura Borràs, que l’altre dia al ‘FAQS’ li van obrir una llauna d’escopinyes per ella sola, en exclusiva. Compte, el monopoli de l’escopinya no existeix.