Vet aquí una segona vegada: set, com el Barça de Messi

Era el minut 4 i el Barça es disposava a servir el primer córner. José Ramón de la Fuente va sortir disparat de la banqueta amb el frenesí de l’espontani que vol envair la gespa. El preparador de porters corria esverat perquè tots els jugadors s’encaminaven a l’àrea a rematar. "¿On aneu?", va semblar que cridava a Pau Cubarsí i Gerard Martín al veure que ningú es quedava de guàrdia enrere.

El Barça no tenia tanta pressa per marcar. No estava tan esgotat de temps ni necessitava tants gols que justifiquessin aquesta desesperació. Total, en la jugada següent, en el segon atac, Lamine Yamal connectava amb Fermín i aquest amb Raphinha per a aquell gol tranquil·litzador que no va tranquil·litzar gaire estona.

Deu minuts, va durar. I encara menys va durar la distància temporal entre la resposta immediata de Marc Bernal en el 2-1 i la segona rèplica d’Anthony Elanga, que va néixer d’un imprudent cop de taló de Lamine Yamal a la vora de l’àrea pròpia.

L’equip més jove

Coses de l’equip més jove de la història del Barça que disputava un partit de Champions, amb 25 anys i 18 dies. Una mitjana que disparava Robert Lewandowski amb 37 anys. El segon més vell dels que havien de transmetre l’experiència que necessita un grup que ha d’aprendre tant era Joao Cancelo (31).

Però aprèn. El grup ahir va saber combatre, per exemple, el cos a cos amb el contrari, encara que Pedri s’emportés una altra espasada de Joelinton. Va saber, després que ho recordés Flick, que als anglesos se’ls competeix amb la paciència i la passada, i no amb el frenesí i la verticalitat.

"Estàvem jugant massa directes i perdíem moltes pilotes. Contra un rival així i tan ràpid en les transicions, no era el que desitjàvem", va explicar Flick, que va reconèixer que el 3-2 de Lamine Yamal en el temps afegit de la primera meitat va ser balsàmic en "un partit boig".

Un partit històric. Era la segona vegada en aquest segle que el Barça feia set gols a la Champions. L’únic precedent l’havia establert el Barça de Messi quan va arrasar el Bayer Leverkusen (7-1) en els vuitens de la Champions 2011-2012.

Notícies relacionades

El Govern reconeixerà les cotitzacions dels olímpics des de 1980

Un Barça pacient s’assegura una nova final de Copa

Doble peatge

La golejada va tenir un peatge. D’una tacada queien els dos Garcia. Primer va demanar el canvi Eric, que reapareixia després de dos partits de descans. Va aguantar 20 minuts. A 10 per al final, amb el 7-2, el Camp Nou va deixar de saltar i cantar. Joan Garcia s’asseia a la gespa. Més de mig equip va retrocedir a interessar-s’hi, estranyats perquè no havien vist res d’anòmal. L’afició va aclamar l’aparició de Wojciech Szczesny per dissimular la preocupació. L’aturada de seleccions a partir de diumenge reduirà el nombre de partits que es perdran.