Una postal de la infància

"De vegades la infància t’envia una postal". Aquesta és una frase d’un poeta alemany, Michael Krüger, que continua així: "¿Te’n recordes?". Soc a l’era en què gairebé tot el que passa remet a la infància, ja que d’una manera o una altra el que ja em ve per l’aire que m’espera té a veure amb el que ja va passar. Per enyorar-ho o per deplorar-ho.

En el cas del futbol, vaig decidir fa anys ignorar el que en l’antiguitat de la meva vida com a aficionat al Barça m’hauria dolgut i per sempre. Qualsevol derrota em deixava a casa, trist, fins que venien els nois del barri i m’obligaven a sortir... per burlar-se de mi, ja que tots eren, o ho semblaven, de l’altre equip. Després el Barça millorava, o es rescabalava, i llavors jo canviava les llàgrimes per l’alegria. En una època el Madrid ens guanyava massa sovint, eren els temps d’Helenio Herrera, però em conformava llegint a Dicen... les cròniques immortals de Martín Girard, el pseudònim que feia servir Gonzalo Suárez, després gran escriptor i recentment premiat extraordinari, únic, cineasta.

En un temps aquest alleujament el tenia gràcies a les golejades, que hi havia sovint perquè encara no s’havia imposat el catenaccio italià en el futbol espanyol. Ara, per raons que només explica la infància, he anat a veure quants cops, més o menys, el Barça ha marcat set sols en partits més o menys delicats.

Notícies relacionades

El Govern reconeixerà les cotitzacions dels olímpics des de 1980

Un Barça pacient s’assegura una nova final de Copa

Abans que jo naixés, el 1941, va caure l’Oviedo 7-0. En anys successius van caure amb golejades com aquesta el Celta, el Granada, el Sevilla, el Madrid... En aquest cas, en el del Reial Madrid, va passar quan jo tenia 4 anys, de manera que dubto que algú a casa em digués aquesta bona nova.

El més curiós és que aquesta golejada de llavors va ser també la golejada d’ahir a la nit: 7-2. El mestre Alfredo Relaño em va trucar per comentar aquest festival, li vaig explicar el que em passava en la memòria i ell em va dir: "És la postal que t’envia la infància".